Vaig esperar que acabara el seu sermó, ple de retrets de tota mena, amb un digne silenci. Sent el meu torn de paraula, seguí callat, tractant de mostrar una expressió de freda impassibilitat per resposta.
La meua estratègia, finalment, es va estavellar contra l'impacte de la seua mà sobre la meua cara.
2 comentaris:
Potser aquesta va ser la seva estratègia...
Salut!!!
Pobret, i això que no havies obert la boca...
Publica un comentari a l'entrada