divendres, 11 de juny del 2010

Estratègia frustrada

Vaig esperar que acabara el seu sermó, ple de retrets de tota mena, amb un digne silenci. Sent el meu torn de paraula, seguí callat, tractant de mostrar una expressió de freda impassibilitat per resposta.

La meua estratègia, finalment, es va estavellar contra l'impacte de la seua mà sobre la meua cara.

2 comentaris:

Eva ha dit...

Potser aquesta va ser la seva estratègia...
Salut!!!

Ada ha dit...

Pobret, i això que no havies obert la boca...