Davant la contínua pugna estatal entre PSOE i PP, moltes de les persones que ens considerem d'esquerres -i que pensem que la major part dels polítics d'eixos dos partits són purs actors que tenen com a únic principi el poder-, tendim a preferir, com a mal menor, que siguen els socialistes els qui estiguen al Govern espanyol. Ens fa més por el PP, el seu discurs i els seus mitjans de comunicació.Ara mateix, estem assistint als duríssims retalls socials realitzats per l'executiu de Zapatero: congelació d'unes pensions que, en general, són molt baixes i eliminació de la retroactivitat en la prestació econòmica derivada de la llei de dependència, entre d'altres mesures. A més a més, la imminent reforma laboral durà una considerable reducció dels drets dels treballadors. I per si tot això fóra poc, des de la Unió Europea ja anuncien que l'Estat espanyol haurà de fer més retalls en breu.
La resposta social, davant unes mesures clarament injustes, està sent pràcticament nul·la. Comença a instal·lar-se la resignació i la idea -mitjançant una mena de dogma de fe mediàtic- que les tisorades són necessàries. És més: he escoltat gent pròxima al PP dir que ara és quan Zapatero "ho està fent bé". Parlem d'un retrocés en l'estat del benestar que, segons persones que em mereixen credibilitat al terreny de l'economia, serà irreversible.
I arribats a aquest punt, qui escriu aquestes línies comença a preguntar-se si no seria millor que Rajoy guanyara les eleccions (anticipades o no). Si el poble es mobilitzaria molt més amb un Govern espanyol que portara l'etiqueta de "dreta". Perquè és clar que, en nom de l'esquerra, s'està fent una política econòmica que no té res d'esquerres. Que el fet que siga el PSOE qui la duga a terme redueix al mínim la contestació social.
10 comentaris:
Això que expliques avui és una cosa que es comenta sovint i seria digne d'estudi. No s'enten aquesta mena d'acceptació per les coses que fan els sociates quan les mateixes coses fetes pel PP aixecarien molta polsaguera.
I també n'hi ha uns quants, en els que m'incloc, que no podem deixar de sospitar que, sovint, són dues cares de la mateixa moneda. I posats a escollir el mal, millor un que vingui sense disfreses: almenys així la gent pot decidir a combatre'l.
s'està demostrant que les diferències només són aparents
En matèria econòmica, les diferències són inapreciables. El programa d'esquerres del PSOE se centra en unes altres qüestions: drets de minories, avortament, memòria històrica (i d'aquella manera...), posició contra juí de Garzón...
Però l'economia marca molt.
És trist, però el que dius és cert. Estic segur, per exemple, que si el ZP hagués doant suport a la Guerra d'Iraq per prou feines ni manifestacions hi hagués hagut. Com ara, se'ns hagués venut que era "imprescindible" i "necessari". Els socialistes tenen molt més de poder del que ens podem arribar a pensar.
Generalment, sempre passa igual. Recorde que, durant l’últim govern de Felipe González, quan els socialistes sortien a escàndol setmanal (el cas GAL, FILESA, l’AVE, Roldán...), jo era dels qui pensaven que el PSOE necessitava una catarsi, una expiació urgent. Opinava sincerament que els socialistes havien de romandre una temporada, ineludiblement, al purgatori de l’oposició. Però clar, l’alternativa foren els vuit anys de governs de Jose Mari Aznar. Us en recordeu? Des de llavors, tinc clar que, per molts greuges que ens faça la socialdemocràcia centralista, sempre serà preferible un govern del PSOE que un de la dreta reaccionària que representa el PP.
Quant a aqueixa teoria pelegrina, segons la qual les putades d’aqueixa dreta suscitarien la reacció ciutadana, no sé què fer, si plorar o riure. Reacció ciutadana als règims de dretes? Serà al planeta Venus... Ací, al País Valencià, els qui s’han mobilitzat periòdicament —des del primer govern de Zaplana— contra les polítiques de la dreta local sempre han estat els mateixos: els del taxi. Jo només recorde una excepció: la reacció contra la guerra d’Irak.
Ximo: No es tracta d'una teoria (general), sinó més bé d'una pregunta que em faig en aquest moment concret, amb la conjuntura actual.
Baix el meu punt de vista, no es desgavellat pensar que si fóra Rajoy qui estiguera realitzant aquests durs retalls socials la resposta social seria major.
A banda del fet que molts progressistes reaccionen en funció del subjecte de l'acció (PSOE) i no de l'acció en sí -per l'automatisme de pensar que si ho fa "l'esquerra" no serà tan dolent-, hi ha més factors.
Amb la guerra d'Iraq, i també amb la vaga general de 2002 (amb un èxit relatiu, però gens menyspreable), les protestes van tenir molt a veure amb el paper mobilitzador d'alguns mitjans de comunicació. La SER, per exemple. I Telecinco, en el cas d'Iraq.
En qualsevol cas, m'he referit a l'àmbit estatal. El País Valencià és una altra història.
Carquinyol: Crec que l'explicació té a veure -com li deia a Ximo- amb la idea que "l'esquerra" és bona. Per tant -pensen alguns progressistes- no anem a protestar contra qui, en el fons, és dels nostres.
Tibau i Aliaga: Compartisc la idea que les polítiques econòmiques són pràcticament idèntiques. El PSOE, per exemple, no va intentar canviar el model econòmic basat en la construcció.
Albert: Pense que no es tracta que els socialistes tinguen molt de poder. De fet, a nivell mediàtic, ara mateix hi ha una clara majoria de periòdics, ràdios, televisions... afins al PP.
A més del que ja s'ha dit, una altra cosa és que els retalls de Zapatero compten amb el suport de poders econòmics que controlen mitjans de comunicació. I, malgrat fer-li el joc al PP, eixos mitjans llancen també la idea que cal fer eixes polítiques.
La perspectiva real no és la dreta ni l'esquerra sinó el marc general d'un sistema capitalista. L'esquerra "real" s'acostaria més un sistema comunista i la dreta "real" a una dictadura oligàrquica tipus franquisme. Tant la l'esquerra sociata com la dreta pepera són dues cares de la mateixa moneda capitalista. Per això s'assemblen tant.
Jo, que no tinc televisió ni llegeixo diaris, guanyi qui guany, segurament que no notaré cap canvi.
Tripallocavipasec: És clar que els dos partits fan de titella que obeeix les directrius de l'FMI i el Banc Mundial. Per cert, trobe a faltar que actualitzes més el teu bloc. Salut!
Publica un comentari a l'entrada