Els missatges que s'escolten massivament hui en relació amb el Dia de la Dona (Treballadora) semblen no incomodar ningú. Hem de deduir, doncs, que tothom hi està d'acord amb la defensa dels drets d'aquesta. Tanmateix, any rere any, es constata la desigualtat existent a diferents nivells: salarial, laboral, posició de persona-objecte de desig sexual en detriment de les seues capacitats intel·lectuals... Per què no s'avança si ningú no s'oposa a les reivindicacions?És evident que, en molts casos, es dilueix la protesta, transformada en una mena de celebració buida de contingut.
Llig aquest missatge a un lloc on treballen homes i dones: "Hui és el Dia de la Dona. Felicitats a totes!".
Al web msn.com semblen tenir-ho encara més clar: "¡Hoy es tu día! Consejos para estar bella. Ponte guapa con estos trucos rápidos. Lo mejor para estar en forma".
-Sí, senyor: celebrem el Dia de la Dona... fent que es posen totes ben guapes.
-Què es reivindicava, per cert?
-Com? Què dius? No sé què vol dir eixa paraula...
6 comentaris:
No m'agrada tenir un dia, vosaltres no el teniu. No obstant, cal reconèixer que hi han coses que no funcionen com toca, això és el que s'hauria de reivindicar i no és sols cosa de dones, sinó de tots :)
Estic segura que som capaces d'adonar-nos del que ens envolta i el que volem aconseguir...Malgrat les webs msn, la política i la societat que es capfica a tractar-nos com si fóssim unes ignorants...i més coses.
maria: Deia algú que, si vols que un problema no se solucione, li has de dedicar un dia: el dia sense cotxes, el dia de la pau, etc. No sé si és així, però em fa l'efecte que les reivindicacions que arriben a través dels mitjans el 8 de març són assumides, tranquil·lament, per tot el món: igualtat salarial i fre a la violència masclista. Tanmateix, trobe que no s'aprofundeix i no es toquen coses menys visibles que, al cap i a la fi, tenen gran part de culpa que la desigualtat continue sent tan gran.
Pilar: Tots -homes i dones- hem de lluitar per transformar la desigualtat. Es veu normal, per exemple, que la dona treballe i faça quasi tota la feina de casa (observem els destinataris dels anuncis de productes de neteja: dones, bàsicament). També es veu normal la dictadura del cos-objecte de la dona (amb conseqüències per a l'autoestima de tantes dones), present en l'entrega dels premis de la Fórmula 1. I tantes coses...
Vicent, això no és res comparat a la presentació d'un llibre molt especial, per part de la Diputació, per celebrar el día internacional de la dona treballadora. Res millor que un llibre de cuina!!
Este Rus...és que no para! Quin humorista més gran ha parit la Socarrà.
Tota la raó, Vicent.
Efectivament, Vicent. Fixa't, per exemple, en el titular de El País d'ahir: "La UE abre el debate para imponer cuotas de mujeres en las empresas". Imposar és un verb amb una càrrega certament negativa, veritat que sona malament? Per què quotes? Això no va contra la igualtat? Mira què en diu, la gent:
Mejor con formación que con leyes
El establecimiento de la fórmula de cuotas por ley no gusta a los ciudadanos. A pesar de que el 75% cree que es en las empresas donde se dan mayores situaciones de desigualdad entre hombres y mujeres, solo el 19% de los europeos se muestra partidario de que haya, por ley, un mínimo de participación femenina en las compañías.
Son los datos de un Eurobarómetro especial hecho público ayer en el Parlamento Europeo en Estrasburgo, que muestra la opinión de más de 26.000 ciudadanos de la UE. La mayor parte (44%) cree que para lograr la igualdad efectiva sería mejor que las empresas se autorregulasen y el 30% considera que para lograr el equilibrio lo mejor es que se instauren medidas de apoyo y formación. Las sanciones para las empresas que no tengan una representación equilibrada en sus cúpulas directivas tampoco tiene grandes apoyos. Solo está de acuerdo el 15% de los hombres y el 19% de las mujeres.
El 44% de los europeos opina que la baja representación de las mujeres en política se debe a que es un mundo dominado por los hombres que no valoran las competencias de ellas. Sin embargo, solo el 25% apoya la paridad en las listas electorales.
Actualmente, las mujeres europeas ganan, de media, un 17% menos que los hombres. Sin embargo, solo un 22% de ellos y un 27% de ellas se muestra partidario de sancionar a las empresas que no respetan la igualdad salarial.
Segons aquest "sentir popular", les dones hauríem de ser majoria en molts llocs de direcció, ja que, en general, estem millor formades que els homes.
Tanmateix, no és així. O siga, que això de formació sí i quotes no, és una trampa per a nosaltres. Fixa't que el discurs de la valía sempre fa referència a les dones, mai als homes. És a dir, els homes no han d'estar demostrant contínuament que valen. Això es presuposa. Però les dones... Les dones sempre estan qüestionades: sostre de cristal o quotes. Una de dos. En fi, que patim una(es) injustícia(es) brutal(s) i, personalment, em molesta molt que eixe dia em feliciten, com si fóra el meu aniversari! Quin fàstic!
Publica un comentari a l'entrada