CV i el blaverisme al País Valencià

Fa uns dies, Coalició(n) Valenciana va anunciar que suspenia les seues activitats polítiques, amb l'argument que les urnes els han mostrat un escàs recolzament (uns 10.000 vots a les eleccions autonòmiques del 22M). Si teniu humor, podeu llegir l' "acort" pres pel "Consell Foral de Coalicio (sense accent) Valenciana".

CV és -o ha sigut- un partit minoritari caracteritzat, bàsicament, per dos trets: posicions d'extrema dreta i blaverisme agressiu. En aquesta segona faceta -la principal de la formació-, el seu discurs es resumeix en anar més enllà que el Govern del PP quant a l'odi a tot allò que sone a català; tractar de pressionar-lo per aquesta banda.

No faltarà qui faça la següent lectura d'aquesta notícia: el discurs blaver ha fracassat; per sort, és molt minoritari a la nostra societat.

Lluny d'això, el que ocorre és que el relat paranoic de la invasió catalana ja no necessita ser atiat amb intensitat perquè... està totalment inoculat al territori valencià, fa temps que forma part de la nostra idiosincràsia com a poble. Hui, el blaverisme condiciona les posicions de la majoria dels partits polítics: des del PP fins al PSPV, passant pel BLOC i EUPV.

Per exemple, un polític de la nostra terra ha d'ocultar l'obvietat que el català i el valencià són la mateixa llengua; si no vol guanyar-se l'antipatia dels votants, ha de subscriure -encara que siga de manera no explícita- la idea surrealista que nosaltres parlem un idioma diferent del que fan servir els catalans.

Un altre exemple: Un membre d'un partit valencià no pot defensar que Canal 9 emeta una sèrie realitzada per TV3 -cosa que seria ben lògica si imperara el sentit comú: intercanvi cultural-; tanmateix, sí és normal que a RTVE es puga veure una telenovel·la on els personatges tinguen accent colombià.

El PP ha tingut l'habilitat d'integrar quasi tot el blaverisme social baix les seues sigles, frenant així la possible pèrdua de vots que abans representava Unio (sense accent, també) Valenciana. I, a més a més, ha aconseguit expandir la paranoia, de manera subtil, a la immensa majoria del poble valencià.

No. El discurs blaver ja no necessita ser repetit intensament, com abans. Amb ser recordat indirectament de tant en tant (l'assumpte de l'aigua, per exemple) té més que suficient per a subsistir en l'imaginari col·lectiu dels valencians.

Un 'però' al moviment 15M

El fenomen protagonitzat per "¡Democracia Real Ya!" és quelcom històric i, a més a més, una excel·lent notícia. Grups de gent cada vegada més grans estan llançant un crit d'indignació amb la força que dóna la raó ètica, amb l'actitud rebel fruit de la injustícia. S'està dient prou als abusos del poder, a la creixent precarització; prou a un model on la majoria hem de viure cada vegada pitjor per a que uns pocs mantinguen els seus privilegis.

Al manifest que s'ha elaborat es reivindiquen drets elementals: vivenda, educació, salut, participació política... No es demana més que allò que, seguint el sentit comú, hauria de ser normal. No és poc.

Tanmateix, des de l'organització del moviment 15-M, sembla haver-se descuidat un dret bàsic: el dret a la supervivència de les cultures minoritzades. Almenys al País Valencià.

La presència de la nostra llengua a la manifestació de la setmana passada, així com a la concentració-acampada a la ciutat de València, va ser i és quasi testimonial. El mateix ocorre a la pàgina web. No és una cosa menor tampoc el fet que el manifest no s'haja redactat en català.

El moviment té un clar aire espanyolista, segur que inconscient -reproducció del model d'Espanya que tenim-, però també despreocupat. "Spanish Revolution", diuen. En la mesura en què s'aireja eixa línia, s'és còmplice de la substitució lingüística, del procés d'extermini del nostre idioma que s'està produint sota aquesta Espanya. I podria no ser així, perquè estic convençut que les persones castellanoparlants que estan acudint a la plaça de l'Ajuntament del cap i casal són, en la seua immensa majoria, tolerants i obertes a l'ús del valencià.

La civilització rimboica

La civilització rimboica es va desenvolupar a l'illa de Rimbos entre els anys 4.000 i 3.950 a.C. Tot i la seua curta duració, va marcar un abans i un després: abans d'aparèixer no existia, i després de la seua fi tampoc.

Els cinquanta anys en què estigué present foren fèrtils quant a producció cultural, sobretot al camp de la Filosofia Sociològica. Obres com 'Crea una cultura i extingeix-la prompte deixant un bonic cadàver' o 'Civilitzacions efímeres, i què?' han representat una important influència, arribant a trobar-s'hi a les bases del fenomen 'punk'.

Astrombir Curt és el nom del qui fou Senyor (o Senyora, no se sap amb exactitud) del Palau, el qual tenia el lideratge. També, pel que sembla, fou l'únic membre de la civilització rimboica. Una personalitat expansiva, atenent a les fonts trobades.

Una multa contra tots: en solidaritat amb Acció Cultural del País Valencià

El passat 17 de febrer, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a cessar les emissions de TV3 al País Valencià, després de 26 anys. Durant aquest temps, TV3 havia esdevingut una oferta televisiva normalitzada al País Valencià, on s’ha distingit per la seua qualitat i pel fet de ser una de les poques ofertes audiovisuals en català.

Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, obrir una sèrie d’expedients administratius contra l’entitat responsable d’aquestes emissions, Acció Cultural, cosa que s’ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El passat mes d’octubre, l’entitat ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara s’enfronta a dues multes més que sumen vora 800.000 euros (dels quals ja n’ha pagat 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre la continuïtat de la qual pot posar en perill.

Durant aquests quatre anys, Acció Cultural ha fet patent l’amplíssim suport a TV3 al País Valencià, fins a arribar a l’èxit de la manifestació del passat 16 d’abril a València. En aquest sentit, cal també recordar les 651.650 signatures recollides per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres” per legalitzar la recepció de totes les televisions en català en el conjunt del domini lingüístic, i que ara podria entrar a tràmit parlamentari al Congrés espanyol.

Tant el projecte de llei impulsat per la ILP com el recurs que Acció Cultural ha presentat davant el Tribunal Suprem poden acabar donant la raó a l’entitat en aquest conflicte artificial; però, de moment, Acció Cultural ha de pagar les multes que encara té pendents si no vol patir l’embargament dels seus comptes corrents i béns mobles i immobles. Davant aquesta greu situació, el nostre deure és col·laborar a fer front col·lectivament a una multa que en realitat és contra tots els que creiem en la pluralitat informativa i la llibertat d’expressió. Per això, avui, diferents mitjans publiquem aquesta crida pública perquè feu una donació solidària a Acció Cultural (www.acpv.cat): així com junts vam aconseguir les 651.650 signatures per a la ILP, junts hem de reunir els diners necessaris per garantir la continuïtat d’Acció Cultural.

Les llistes d'ETA

No incorre en cap delicte Libertad Digital quan es refereix a la coalició Bildu com "les llistes d'ETA"? Val tot -la mentida deliberada, la manipulació permanent- als mitjans de comunicació quan la intenció és criminalitzar? Podria titular un diari que "les llistes del franquisme" -referint-se al PP i a gran part de l'espectre sociològic que representa- es presenten a les eleccions?

I què em dieu de Cope.es? "El partit (sic!) d'ETA". Ni tan sols un mínim d'estètica, de rigor, quan s'empra el terme "partit" per parlar d'una coalició? Seria vàlid i legal fer al·lusió a la cadena Cope com, per exemple, "l'emisora de la Inquisició"?

Matar Bin Laden, resuscitar Al-Qaida

Santiago Alba Rico, assagista, escriptor i filòsof madrileny, ens ofereix una visió distinta -crítica- del presumpte assassinat de Bin Laden a càrrec dels EEUU. En un article publicat al portal Rebelión, l'esmentat autor relaciona l'operació amb els alçaments populars al món àrab.

• Els alçaments populars al món àrab havien deixat fora de joc les forces islamistes i, sobretot, la més extremista: Al-Qaida.

• Quan Al-Qaida semblava estar relegada a l'oblit, reapareix Bin Laden en la glòria d'un martiri escenificat i un poc inversemblant.

• "S'ha fet justícia", diu Obama; però la justícia reclama tribunals, una sentència independent.
  

• Afirma Obama que el món sent ara alleujament, però -alhora- ens alerta de nous atacs violents a tot arreu.

• Al-Qaida torna a saturar l'imaginari occidental: tornaran els fanatismes i les decapitacions; la intenció és matar els processos de canvi al món àrab.

Feu clic ací per llegir el text original.