El fenomen protagonitzat per "¡Democracia Real Ya!" és quelcom històric i, a més a més, una excel·lent notícia. Grups de gent cada vegada més grans estan llançant un crit d'indignació amb la força que dóna la raó ètica, amb l'actitud rebel fruit de la injustícia. S'està dient prou als abusos del poder, a la creixent precarització; prou a un model on la majoria hem de viure cada vegada pitjor per a que uns pocs mantinguen els seus privilegis.Al manifest que s'ha elaborat es reivindiquen drets elementals: vivenda, educació, salut, participació política... No es demana més que allò que, seguint el sentit comú, hauria de ser normal. No és poc.
Tanmateix, des de l'organització del moviment 15-M, sembla haver-se descuidat un dret bàsic: el dret a la supervivència de les cultures minoritzades. Almenys al País Valencià.
La presència de la nostra llengua a la manifestació de la setmana passada, així com a la concentració-acampada a la ciutat de València, va ser i és quasi testimonial. El mateix ocorre a la pàgina web. No és una cosa menor tampoc el fet que el manifest no s'haja redactat en català.
El moviment té un clar aire espanyolista, segur que inconscient -reproducció del model d'Espanya que tenim-, però també despreocupat. "Spanish Revolution", diuen. En la mesura en què s'aireja eixa línia, s'és còmplice de la substitució lingüística, del procés d'extermini del nostre idioma que s'està produint sota aquesta Espanya. I podria no ser així, perquè estic convençut que les persones castellanoparlants que estan acudint a la plaça de l'Ajuntament del cap i casal són, en la seua immensa majoria, tolerants i obertes a l'ús del valencià.
6 comentaris:
Tens tota la raó. M'he donat una passejada aquesta tarda per la concentració de la Plaça de l'Ajuntament de València, i he trobat a faltar això mateix, una presència més nombrosa de la nostra llengua. Tanmateix, crec que és un reflex de la societat valenciana, sobretot dels joves de l'àrea metropolitana del cap-i-casal. És trist, però és el que hi ha...
Ara... Encara ens queda la força de les comarques. Dóna gust escoltar parlar els joves que vénen dels pobles i, com Fuster, pense que mai no podran amb nosaltres, per molt que s'ho proposen. I la veritat és que fan tot el possible...
Doncs bé! Els ho vaig a dir ben clar:
Esteu perdent el temps!!!
Mai no aconseguireu que reneguem de la nostra llengua, de les nostres arrels i de la nostra cultura, com ho haveu fet vosaltres, i potser recuperarem els vostres descendents per a la nostra causa...
PERQUÈ TENIM TOTA LA RAÓ!!!
Salut!
FRANCESC
Sí, ben cert, això ha fet que alguns es desmarquessin del movimen de Madrid per considerar que parlen d'Espanya com una realitat que no és, que no sentim.
Ara, l'important, em sembla, és l'aixecar-se!
Hola! jo vaig estar dissabte a la nit a una de les assemblees i va ser molt curiòs perquè, tot i que les pancartes, manifest, etc., com ha dit vicent, estaven escrites en castellà, a l'assemblea la gent que feia intervencions en castellà el primer que deia era un "yo quiero pedir disculpas por no hablar en valenciano...". al final, tan repetides van ser les disculpes que un xic valencianoparlant va agafar el megàfon i va dir "jo pense que no cal que la gent es disculpe cada vegada per no parlar valencià" i ahí es va acabar l'assumpte de la llengua.
aquesta vesprada he passat per la concentració d'Alcoi, ciutat en la que es parla valencià als carrers (cosa que no ocorre a moltes zones de valència, malauradament) i m'ha xocat molt que TOTS els cartells estigueren escrits en castellà. imagine que serà una qüestió de fer extensible la "revolution", però no deixa de ser trist que el tema lingüístic es deixe de banda.
encara amb això... jo demà me'n torne a anar!!
Vicent, vaig tindre una sensació molt semblant a la teua i m'agrada com ho expresses amb "un però". La llengua dels cartells era majoritàriament en castellà, i quan jo hi estiguí, dels pocs parlaments que vaig sentir cap no era en valencià. Això pot ser per tres motius 1) el moviment prové bàsicament de la urbs 2) es pretén emular i identificar-se amb la resta de moviments a Espanya 3)la reivindicació de la dignitat de la llengua i cultura pròpies com a eines de comunicació naturals i normals no entra dins de l'ideari de la majoria dels qui s'hi concentraven.
Una llàstima, sí.
Francesc: Per sort, la descentralització d'eixe moviment -històric, baix el meu punt de vista- de descontent pot desdibuixar eixa línia espanyolista. Per exemple, l'altre dia es va fer una assemblea de barri a Benimaclet i la presència de la nostra llengua era més que visible.
zel: He llegit alguna cosa a partir del teu comentari. Espere que no s'oblide l'abús de la cultura dominant envers les altres que existeixen baix la mateixa estructura estatal. Per a mi, és indissociable de la defensa dels drets elementals -vivenda, etc- ofegats pels poderosos.
ester: Curiós això que comentes d'Alcoi. A veure si la cosa canvia -en eixe sentit- i adquireix el color que he presenciat a Benimaclet.
Josep Lluís: Trobe que, des de l'organització, a València ciutat no s'està mostrant cap sensibilitat. Per exemple, l'exposició en assemblea -a la plaça de l'Ajuntament- de les conclusions de les comissions no hauria de ser íntegrament en castellà. Això és controlable.
Per a que el català-valencià s'escolte cal que la gent s'involucre, però la gent a la que li vaja el tema, a la gent valenciano-parlant i compromesa amb la llengua, el què passa és que és molt més fàcil creure's en un moment màgic, que per altra banda ho és, i no posar llenya al foc, deixar-se emportar pel líder o pel corrent dominant i no exposar el nostre propi desig, gaudi i amor, sense cap vergonya ni por, ésser nosaltres mateixos com a ens individualitzats, no deixar-se emportar pel corrent. Eixa seria la gran revolució, que per una altra banda jo crec que arribarà en aquest 15 M. Per això hem de lluitar, fixeu-vos, jo visc a València ciutat i hi treballe, doncs a la meua faena faig servir el català-valencià en un 90% perquè em dirigisc en aquesta llengua a la gent i treballe de cara al públic, si hi haguera menys conducta gregària i més amor, gaudi i desig d'un mateix, a banda de lluita, que també, se sentiria la llengua, ens cal aquesta autoafermació.
Salutacions a Xàtiva.
Publica un comentari a l'entrada