dijous, 29 de desembre de 2011

El creador de malalties

Altament hipocondríac durant la seua infància i adolescència, va saber reconduir la neurosi, convertint-la en una entusiasta font de creativitat, exempta de tota mena d’angoixes.

Així, amb tan sols trenta-cinc anys, era mundialment reconegut al món artístic pel seu inesgotable repertori de malalties imaginatives, les quals exhibia patint-les en primera persona.

L’esternut triple, repetit tres voltes en intervals de tres segons; el saltet incontrolable amb una cama, acompanyat de sanglot i tos a la vegada; la coixesa alternativa –amb canvi de cama cada dos minuts-, unida a convulsions espasmòdiques a la manera d’un ball estrany i a plors en què es vessaven fins a dos litres de líquid en una hora... Aquests n'eren alguns dels exemples.

Un dia, va anunciar un número que pretenia ser impactant: una mena de mort sobtada, produïda després d’un llarg badall melòdic, amb resurrecció posterior. Davant un nombrós públic, replet de prestigiosos crítics, va caure –efectivament- mort. Ja no s’alçà mai més.

2 comentaris:

Jpmerch ha dit...

És que les morts amb resurrecció s'han d'assajar molt bé.
Bon relat! M'ha agradat.

Vicent Terol ha dit...

Gràcies, Jpmerch.

Bon any!