Joan Colomo i els ciments de la societat

Joan Colomo és un cantant peculiar nascut a Sant Celoni. Musicalment procedent del punk, ha passat pel hardcore melòdic (va estar als infal·libles The Unfinished Simpathy), desembocant, finalment, en una mena d'indie-folk bastant eclèctic ja en la seua carrera en solitari. Per altra banda, es declara seguidor d'artistes comercials aparentment allunyades de la seua proposta, com ara Rihanna, Britney Spears o Adele.

Amb tres àlbums publicats com a Joan Colomo, el músic del Baix Montseny fa servir el castellà, el català i l'anglès a les seues cançons. I és important parlar de les lletres, atès que aquestes -deliberadament o no- ens inciten a pensar, mitjançant metàfores, ambigüitats i ironia.

Escollim el tema 'Un comino', extret del primer disc de Colomo, 'Contra todo pronóstico' (2009). Una peça deliciosament indie-pop i un text crític que, amb frases contundents, parla de la indiferència davant la violència estructural del sistema. El videoclip paga la pena.

Omitir, anular, desestructurar.
Oprimir, especular, convertir el crimen
en un daño colateral.

Restringir, derribar, desequilibrar.
Financiar la oscuridad. Estos son los cimientos
que arman esta sociedad.

Y me da igual si un fiscal
dice que el Banco Mundial
es el creador del Mal.

Me da igual si la verdad
acaba con la humanidad,
me da absolutamente igual
si se funde el Sol.

Desterrar la humildad, negar la obviedad.
Satanizar, evangelizar. Estos son los rasgos
de esta cultura global.

Y me da igual si un fiscal...

Sólo me importa si esta noche el mar
sigue en el lugar donde solía estar.
Me importa un comino todo lo demás.
Sólo me importa si esta noche estás tú.

Me da igual si al final
todo esto acaba mal,
me da absolutamente igual
si el fuego cubre toda la ciudad.