dilluns, 1 d’abril de 2013

Fer servir la paraula "crisi": Rajoy i Zapatero

Durant els inicis de la crisi, l'anterior president del Govern espanyol, Rodríguez Zapatero, fou justament criticat per fer d'eixa paraula -"crisi"- un terme tabú. Es tractava d'una estratègia de comunicació bastant habitual en política: emprar eufemismes amb l'objecte de disfressar la realitat, mostrant-la més amable del que és (*). Rajoy fa més o menys el mateix quan, per exemple, diu "línia de crèdit" en compte de parlar de rescat.

Molts ens queixàvem perquè sentíem que s'insultava la nostra intel·ligència. "Vols dir crisi ja d'una vegada, redell?", pensava més d'un.

Ara mateix, per contra, l'actual president del Govern espanyol utilitza la paraula "crisi" contínuament. És més: abusa d'aquest terme. M'explique.

Si prestem atenció a les seues declaracions, veurem que constantment fa referència als "problemes dels espanyols" com a conseqüència de "la crisi"; quan la immensa majoria d'aquests "problemes" són deguts a decisions polítiques concretes, moltes d'elles preses per l'Executiu presidit per Mariano Rajoy. Atribuir el brutal empobriment que patim únicament a "la crisi" és com parlar d'una causa neutra, no assumint cap responsabilitat en la duríssima situació existent; és com dir que el carrer es banya perquè plou (què li anem a fer?).

Moltes persones estan sense feina per culpa de la reforma laboral del PP. Poder comprar productes bàsics és més complicat si Rajoy puja l'IVA. Morir per desatenció mèdica és més probable si el Govern retalla 10.000 milions d'euros en Sanitat. I així un llarguíssim etcètera.

Parlem de decisions preses, però també de decisions que no es prenen (La inevitabilitat del drama és una mentida). No suprimir les Diputacions és responsabilitat del Govern, com també ho és no recaptar més diners dels qui més tenen o no perseguir el gran frau fiscal (aprovant, això sí, una mesura que va en la direcció contrària: l'amnistia fiscal).

En resum: A Zapatero li havíem de demanar que pronunciara la paraula "crisi" d'una punyetera vegada. A Rajoy, en canvi, cal exigir-li que no diga tantes voltes "crisi".


(*) Des de la premsa conservadora -i també des del PP- es va insistir després en que Zapatero "no havia sabut veure la crisi". Una idea absurda que va calar en la societat i que, en la construcció del relat que es va imposar, fou determinant en el desgast del PSOE i, sobretot, del mateix ex-president. Una idea absurda perquè, com deia, es tractava d'una simple estratègia de comunicació.