La primera cançó que Amador va composar per a Soledat la va fer plorar d’emoció. «La guitarra vibra d’una manera especial», va dir, feliç, el músic. «En vull més, amor meu», respongué ella.
L’amant es concentrava al despatx i construïa xicotetes joies melòdiques per a Soledat. Però, amb el pas dels mesos, Amador es va anar recloent a l’estança, sempre abraçat a la seua estimada guitarra.
Des de fora, ella escoltava amb tristesa els arpegis i la veu que entonava aquelles noves cançons d’amor. Plorava i comprenia que el cor del músic pertanyia ara a l’instrument cordòfon.
Microrelat amb què he obtingut el primer premi al Concurs de Microcontes Primavera Musical, organitzat per la Biblioteca de Pallejà.
4 comentaris:
A vegades hi ha rivalitats subtils, que esclaten de manera impensada, però molt perilloses i molt serioses... pobra Soledat!
Ui! I Enhorabona pel premi!
La companyia de la Soledat
Carme: Moltes gràcies per l'enhorabona. Pobra, sí...
xavier: Bonic joc de paraules! ;)
Publica un comentari a l'entrada