Advocats del diable

El dia del Judici Final no va anar com Déu esperava. Alguns advocats, amb elevada formació, llarga experiència i excel·lents habilitats dialèctiques es van defensar a si mateixos, i van posar el Creador contra les cordes. No tenia Ell el poder de saber prèviament el resultat d’aquell judici? Què pretenia, doncs, duent-lo a terme? Per què permetia el dolor causat per fenòmens naturals propis del Seu planeta? No perdia legitimitat un déu amb tants representants pederastes a la Terra?

El Totpoderós va elevar una veu greu amb efectes d’eco, mostrant un rostre sever engrandit al cel:

—Sóc Jo qui us jutja a vosaltres! No vosaltres a Mi!

Però, en aquells moments, la multitud ja havia començat a donar mostres d’indignació amb Déu. Fins i tot, moltes persones van començar a emetre forts xiulets en senyal de desaprovació.

—Us fulminaré amb un raig a tots! —va bramar.
—Ací teniu el Déu misericordiós... Aquesta és la seua vertadera cara, la de l’Antic Testament? —va cridar un dels advocats.

El Creador va intentar dissimular uns instants de confusió i, volent aparentar determinació, va anunciar la suspensió del Judici Final per raons d’agenda personal: «Ara he d’atendre assumptes celestials urgents», es va excusar. Va explicar que el món no s’acabava encara i que la sessió s’ajornava fins una altra data futura.

Microrelat finalista el mes de desembre en el VIIIè Concurs ARC de Microrelats "Virtuts" (Subtema: Justícia).