dilluns, 5 de febrer de 2018

Frase a frase

Sempre vaig ser un xiquet dèbil, sense caràcter. Podria tractar d’analitzar-ne les causes, però ara no ve al cas.

L’inici de la meua afició a les frases es va produir durant l’adolescència. Als setze anys, vaig començar a fixar-me en màximes que parlaven de ser fort. Recorde perfectament les primeres paraules que vaig apuntar a un full solt, extretes d’una revista antiga que hi havia per casa: «L’únic impossible és allò que no intentes». Em van fer pensar molt, alhora que vaig sentir que podia enfrontar-me amb més valentia a la vida, i llavors vaig encetar la meua col·lecció de sentències. Pretenia, així, provocar un canvi, convertir-me en una persona amb coratge.

En algun moment vaig valorar l’opció de llegir algun llibre d’autoajuda. Ho vaig intentar en comptades ocasions, però mai no vaig aconseguir passar de les primeres pàgines. De manera que vaig continuar ampliant la meua llista, omplint línies, llibretes senceres. «Aquesta és la teua vida, fes el que t’agrada i fes-ho de manera continuada».

Els anys van anar passant i, malgrat experimentar sensacions intenses de motivació amb les frases, aquestes eren fugaces i no produïen cap efecte en la meua personalitat. Tanmateix, no vaig abandonar la meua afició, la qual s’havia convertit en una mena d’addicció. Supose que, en algun racó de la meua ment, albergava l’esperança que allò de les sentències acabara funcionant prompte o tard. N’acumulava més i més, les rellegia.

Hui sóc una persona adulta, dèbil. Veig dins meu les pors de la infància, res no ha canviat en el fons. Però fa temps, vaig obrir un perfil a Twitter, on transcric les màximes de la meua vasta llista. Ho faig a poc a poc, amb periodicitat calculada. Tinc milers de seguidors i molts d’ells m’escriuen, alguns em demanen consell. Jo els responc sempre amb alguna de les frases acumulades al llarg dels anys.

Un dels meus followers, un adolescent, m’ha dit hui que acaba de començar una col·lecció de sentències per a arribar a ser fort algun dia.


Microrelat finalista el mes de gener en el VIIIè Concurs ARC de Microrelats "Virtuts" (Subtema: Fortalesa).

4 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Felicitats per arribar a finalista.

Carme Rosanas ha dit...

Enhorabona per arribar a finalista i pel conte que m'ha agradat molt... sempre m'agraden, però aquest especialment.

JOSEP Mª Panades ha dit...

Un relat excel·lent que amaga una gran veritat.
Salutacions.

Vicent Terol ha dit...

xavier: Gràcies!

Carme: M'alegre que t'haja agradat. Un plaer!

Josep Mª: Encantat de llegir el teu comentari. Gràcies.