Ara percep que s’apropa al dormitori, que està a punt d’entrar-hi. Ell no es mou. Sent com si anara a perdre la consciència, però, al mateix temps, té la seguretat que això no és possible. La porta s’obri, l’estança s’il·lumina.
La veu, per fi. Radiant, tan bonica com sempre. Per uns instants, es queda quieta i a ell li fa l’efecte que l’observa, que fixa els ulls en els seus. Espantat, té un impuls fugaç d’amagar-se, però, de seguida, s’adona que ha estat una falsa alarma, com era d’esperar. Sospira, alleujat. Ella comença a desvestir-se. La mira amb un somriure amarg. Sent el desig d’abraçar-la, com sap que ja no pot fer, com feia totes les nits abans de l’accident.
Microrelat finalista en el mes de gener en la VII edició del Concurs de Microrelats "Microconcurs La Microbiblioteca", organitzat per la Biblioteca Pública Municipal Esteve Paluzie de l'Ajuntament de Barberà del Vallès.
3 comentaris:
Abans de l'accident... ara m'ha quedat el dubte de qui és el fantasma, és ell? o ella? Bé, potser el lector pot triar. Jo trio que sigui ell, perquè ella encén el llum i tot plegat...
Enhorabona, pels teus relats!
Igual que la Carme, em sembla que l'accidentat és ell, i ella està viva.
Carme: La meua intenció era que fóra ell... ;)
xavier: Efectivament, això és el que pretenia contar.
Gràcies als dos pels comentaris!
Publica un comentari a l'entrada