La pistola cap bé en la butxaca dels pantalons. Mentre camines entre les prestatgeries de la biblioteca de l’institut, recordes la darrera escena: t’han obligat a despullar-te, has hagut de deixar que tots et bufetejaren mentre reien. El mànec no s’hauria de veure, amagat sota la dessuadora. Imagines uns moviments ràpids: girar-te, caminar cap a les taules, subjectar l’arma amb les dues mans. Ja fa temps que ets submís, que no reacciones: ets la joguina, el porc, la merda, el no res. Ara ja observes la sala rectangular, els caps submergits en els apunts. No et tremolaran les mans a l’hora de fixar els objectius. No és difícil encertar. Tens la seguretat que ho pots fer. Tots s’ho mereixen. No t’importen les conseqüències. T’ajustes la caputxa, abaixes la mirada, sense aturar-te. Saps que dispararàs, que agafaràs la pistola que tens a casa. Potser demà.
Microrelat guanyador a la sisena setmana del VI Concurs "Sant Joan Despí escriu microrelats", organitzat per la Biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí.
3 comentaris:
Felicitats pel merescut premi.
Alguna vegada ho hem pensat tots, és aixina, el cert és que després de no fer un disbarat i ja en calma et dius: manco malament.
Vicent Adsuara i Rollan
xavier: Moltes gràcies!
Vicent: Després hi ha els qui creuen la línia i passen a l'acció.
Publica un comentari a l'entrada