Davant la complexitat de l'assumpte d'Israel i Palestina, L'aixeta ha decidit elaborar un xicotet vocabulari per tal de facilitar la comprensió del que els mitjans de comunicació ens conten al respecte.
Antisemita: Persona que critica la política d'Israel consistent en assassinar palestins, ocupar les seues terres, humiliar-los, etc. Si vas a eixa manifestació, ets un antisemita radical i roig.
Culpa: Concepte on s'inverteix la lògica habitual, vàlid per explicar on resideix la responsabilitat de la mort de molts palestins. Difícilment comprensible, el seu mecanisme és així: Israel llança bombes i míssils que maten i mutilen moltes persones a Palestina; però, paradoxalment, la culpa no s'ha d'atribuir al subjecte de l'acció, sinó sempre a Hamàs. Un soldat israelià ha mort un llaurador palestí amb quatre trets, però la culpa és de Hamàs.
Escut humà: Persona palestina que no pertany a Hamàs i és assassinada o ferida per l'exèrcit israelià. L'aplicació d'aquest concepte, d'alguna manera, eximeix a Israel de tota responsabilitat en les morts dels palestins. Israel ha mort hui setanta-tres persones, però eren escuts humans.
Fòsfor blanc: 1) Misto de color blanc. 2) També és una arma, considerada química per moltes organitzacions, que pot causar cremades greus; en tot cas, hem de dir que Israel no la utilitza mai. He encès la cigarreta amb un fòsfor blanc mentre pensava que Israel no ha utilitzat mai el fòsfor blanc, valga la redundància.
Genocidi: Destrucció o persecució de grups humans concebuts com a entitats nacionals, ètniques, racials o religioses; sempre i quan no siga Israel el subjecte de l'acció. El d'Israel no és un genocidi i prou!
Holocaust: Gran matança de persones. Concepte mai aplicable a Israel. El que fa Israel no és un holocaust perquè no.
Objectiu militar: Qualsevol lloc de Palestina atacat per Israel: casa, magatzem d'aliments, hospital, seu de l'ONU, carrer, pont, etc. Israel sols ataca objectius militars.
Reacció: Conjunt de manifestacions (actituds, pensaments o moviments) que sorgeixen enfront d'una situació establerta determinada. En el cas que ens ocupa, hom podria pensar que la violència palestina és una reacció a l'ocupació (amb els seus assassinats, humiliacions, etc.) per part d'Israel. Però no és així: la resposta (reacció) és sempre l'acció d'Israel, de manera que l'origen del problema sempre s'ha d'atribuir a Palestina. Israel té dret a respondre (resposta, reacció) matant més de mil persones en tres setmanes perquè és un estat democràtic.
Resposta: Reacció.
Resposta desproporcionada: Quan Israel ataca Palestina (sempre s'ha d'afirmar que és una resposta, com se sap) hi ha un número de palestins assassinats a partir del qual es diu que és una resposta desproporcionada. Ningú coneix aquest número amb exactitud. La resposta d'Israel ha estat desproporcionada: si haguera mort quaranta persones menys, potser hauria estat bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada