dimarts, 24 de febrer de 2009

¿Gallec=Castellà?

Sembla que el moviment per la imposició del castellà, amb la consegüent extinció d'altres llengües, està centrant-se últimament en Galícia, atès que hi ha eleccions en pocs dies. Entre els protagonistes tenim Rosa Díez i el seu partit (no cal citar les seues sigles, ja que els mateixos mitjans de comunicació es refereixen a aquest com "partit de Rosa Díez"), una associació anomenada "Galicia bilingüe" i el partit espanyolista "Ciudadanos". En realitat, fa la impressió que són tots la mateixa cosa: baix una suposada defensa de la llibertat, volen eliminar qualsevol política que tracte de donar oxigen al català, gallec i basc; la conseqüència del que ells volen seria una acceleració en l'extinció de tota llengua que no siga el castellà.

Per a que es comprenga el que estic dient, parlaré del cas de Catalunya.

A Catalunya, l'ensenyament a Infantil i Primària és íntegrament en català. És el mínim que es pot fer per tractar de salvar una llengua que, front a una de més forta com és el castellà, es troba en retrocés. La presència del castellà és aclaparadora: el tenim a la televisió, al 99% de la premsa escrita, al cinema, a la música, als llibres... Els xiquets aprenen el castellà perfectament, tot i estudiar en català, perquè el context d'aquesta llengua és poderosíssim; tenir el castellà com a assignatura és suficient. Tanmateix, tot i ser el català la llengua vehicular a l'ensenyament infantil i primari, en els últims trenta anys, la nostra llengua ha experimentat un fort retrocés a Catalunya.

A Galícia, l'ensenyament no és íntegrament en gallec. Hi ha l'obligació d'impartir un número mínim d'assignatures en aquesta llengua; a partir d'ahí, cada centre té llibertat per a augmentar -o no- el número d'assignatures en gallec.

Tot i així, els grups de què parlava al principi d'aquesta entrada demanen tenir la "llibertat" de poder rebre l'ensenyament íntegrament en castellà. És cínic l'ús de la paraula "llibertat" ací: es tracta d'una llibertat que comporta imposar més encara el castellà, exterminar el gallec. Si un xiquet estudia en castellà, no aconsegueix la competència lingüística en gallec. En canvi, si és el gallec la llengua vehicular, acaba dominant les dues llengües. Ens sona això d'alguna cosa ací al País Valencià?

Però hi ha un punt que considere surrealista dins d'aquest conflicte. Com a Catalunya, alguns polítics i altra gentola de l'estil de Rosa Díez parlen de la "persecució del castellà". Jo, escoltant els polítics gallecs aquests dies, me n'adone que no pot ser això cert perquè tots -absolutament tots- s'expressen en castellà. Els del BNG, els del PP i els del PSdeG-PSOE. Sí, és cert que diuen alguna que altra paraula gallega entre mig, però el que parlen és castellà, no?. S'entén tot perfectament i els mitjans de comunicació ho emeten sense cap traducció... Ningú s'ha fixat en com sona el gallec oficial? De veritat que he escoltat varietats del castellà a altres zones de l'Estat Espanyol molt més difícils d'entendre.

3 comentaris:

elisabet ha dit...

Uf, a mi tot això em provoca un mal de fetge i una impotència...

glamboy69 ha dit...

Es la absurda estatégia populista de ui no té aruments per omplir un trist programa electoral!

Rafel ha dit...

D'aquesta barreja entre castellà i gallec s'en diu "castrapo", un bon exemple el tenim amb en Fraga. El Rajoy ni això, tot i ser gallec no sap parlar-lo!

El gallec realment corre perill d'extinció per assimilació amb el castellà.