Suprimir l'empatia per complet: eixe és el secret.No és tan difícil, o almenys a mi no m'ho sembla. Si observem com funciona el nostre món, veiem que posar-se al lloc de l'altre amb actitud solidària no és cap habilitat que facilite assolir l'èxit. Sí que ho és la penetració calculada en la ment aliena, d'una manera freda, per tal de preveure els seus moviments i avançar-s'hi; però sempre amb la perspectiva d'aconseguir el nostre objectiu, bloquejant tota possible interferència sentimental.
Jo sóc un bon professional. Entenc aquesta definició com tenir la capacitat de dur a terme la tasca per la qual et paguen. A la meua feina, cal apartar l'empatia doblement: durant la realització del treball, i també en relació a les conseqüències externes. Aquest segon aspecte és quelcom que s'assumeix amb naturalitat quan veus, amb lògica indiscutible, que les teues accions tenen certs efectes inevitables, elements que escapen al teu control.
Pel que fa al darrer encàrrec, no vaig a negar que ha ocasionat algun que altre trastorn a la meua vida privada. Però, al cap i a la fi, una seriosa planificació m'ha facilitat les coses, atès que l'equip és rigorós i marca els objectius amb l'antelació suficient. A banda d'eixos detalls, que la persona a matar fóra, en aquesta ocasió, la meua dona, no ha suposat res realment nou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada