dimecres, 29 de juny de 2011

Crítiques al 15-M realitzades des de certa esquerra

Vaig fer una crítica al moviment 15-M quan sols havien passat sis dies des de les manifestacions que significaren el baptisme del fenomen: parlava del seu caràcter implícitament espanyolista.

Tot i això, hem de ser conscients que el 15-M és una excel·lent i històrica notícia: mai abans hem vist tanta gent indignada al carrer reivindicant drets elementals; s'ha aconseguit penetrar en la societat, fent pols la barrera amb què sempre han xocat els moviments socials. Per altra banda, cal remarcar que el 15-M es va construint constantment, l'anem construint tots si hi participem. A Benimaclet, per exemple, hem pogut veure a les assemblees com la llengua ha format part de les reivindicacions d'una manera seriosa.

Tanmateix, llegint alguns articulistes d'esquerres a mitjans de contrainformació, i atenent a l'agressivitat amb què s'expressen contra el fenomen, es podria arribar a la conclusió que el moviment és una catàstrofe, que quasi millor que ni haguera aparegut.

Vegem tres de les crítiques que es llancen amb virulència.



És intolerable que no es puga portar una bandera republicana a una manifestació.

Al meu parer, es tracta d'una decisió estratègica encertada. Ens importa el missatge, les reivindicacions concretes, o l'exhibició de símbols que poden restar afluència de gent? Per altra banda, això és una veritat a mitges, atès que a la manifestació del 19-J a València hi havia banderes republicanes.


No és un moviment que pretenga enderrocar el capitalisme.

El combustible del 15-M és la injustícia, potser d'una manera intuïtiva, i aquesta ve derivada del sistema capitalista. Les protestes van en la bona direcció; les massives manifestacions del 19-J estaven convocades contra el Pacte de l'Euro, que no és altra cosa que aprofundir en les polítiques neoliberals.

Possiblement no agrada que es proposen mesures realitzables dins el sistema, encara que vagen encaminades a suprimir l'exclusió social? On està el problema? Es pretén construir la utopia -no sabem quina- de la nit al matí? Incendiar bancs?

Una de les claus de l'èxit del moviment és, justament, que s'estan demanant coses que es poden dur a terme.


Per què diuen que són apartidistes, si tots els partits no són iguals? Per què els posen a tots al mateix sac?

No és cert que es posen tots els partits al mateix sac. Des del primer moment s'ha parlat de bipartidisme, de PP-PSOE, com quelcom roin. L'alternança al poder que permet que tot seguisca igual.

A més a més, la filosofia actual -pot canviar, el 15-M es reconstrueix constantment- és exercir pressió sobre els governants, sense estar lligats a cap formació política concreta. És una opció plenament legítima i crec que bastant intel·ligent ara mateix.



Per finalitzar, citaré alguns aspectes que considere molt positius en aquest inesperat fenomen que estem vivint.

a) A les assemblees hi ha una voluntat permanent de consens. Això, de vegades, fa lenta la pressa de decisions, però també reforça la unitat del grup. Pel que he vist, tinc la impressió que la gent més implicada al 15-M té molt interioritzada la idea de voler estar tots units, compartint uns mínims que són bàsics. I això es va contagiant.

b) El 15-M és una ona expansiva que ha servit d'altaveu als moviments socials que, en general, es mantenien fins ara en la marginalitat. Als barris, a les localitats xicotetes, aquests col·lectius, amb experiència en lluites, estan actuant com a motor en les tasques transformadores que s'estan plantejant.

c) La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, creada l'any 2009, ha cobrat un protagonisme espectacular gràcies al 15-M (enllacem ací amb la idea anterior). S'estan aturant desnonaments, amb tàctiques de desobediència pacífica, i amb un clar recolzament popular. Cal valorar aquest fet, impensable fa apenes dos mesos, almenys en la dimensió que ha adquirit actualment.

1 comentari:

Xavier Aliaga ha dit...

A grans trets, estic bastant d'acord. També se'ls ha criticat per ser un moviment estatal que no contempla reivindicacions nacionalistes. És cert, però és una crítica de molt curta volada: hi ha temes transversals.