dimecres, 15 de juny de 2011

Plurilingüisme i (des)equilibri

Si consulteu, al Diari Oficial de la Comunitat Valenciana (DOCV), el Decret 111/2007 , on s'estableix el currículum de l'Educació Primària al País Valencià, podreu veure com un dels objectius d'aquesta etapa és "Conéixer i utilitzar de manera apropiada el valencià i el castellà, oralment i per escrit." (Article 4, apartat e; pàgina 4 del document pdf).

Actualment, i en general, els alumnes de Primària aconsegueixen dominar les dues llengües oficials del nostre territori si estudien en valencià. Els qui ho fan en castellà únicament assoleixen la competència lingüística en l'idioma de Cervantes. Açò és totalment lògic, tenint en compte la descomunal superioritat social, cultural i mediàtica de l'espanyol.

Es parla de línies en valencià i en castellà, tot i que això no és del tot correcte. En realitat, partint de la lletra escrita, no existeix la possibilitat de cursar totes les assignatures en espanyol. El Programa d'Incorporació Progressiva (PIP) -la famosa "línia en castellà"- preveu que s'impartisca una matèria en català (Coneixement del Medi) i que, a poc a poc, la presència del valencià vaja incrementant-se. En la pràctica, tanmateix, sí podem parlar d'una opció purament en espanyol, amb l'excepció de l'esmentada assignatura.

Malgrat això, des de l'estricta teoria, el plantejament lingüístic a l'ensenyament -amb els seus defectes- té en compte el fet que el català és una llengua minoritzada al País Valencià. Es tracta d'un enfocament que aposta per la discriminació positiva. Millorable: el programa PIP sobra. Però, com dic, duu implícita l'obvietat que el castellà presenta una claríssima superioritat en tots els àmbits a la nostra terra (als mitjans de comunicació, a la indústria cultural, al món jurídic, etc.); i també la idea que cal actuar per combatre eixa situació.

Amb el nou Decret del Govern valencià, el del "plurilingüisme", el de Font de Mora, es trenca radicalment amb qualsevol plantejament de discriminació positiva a favor del català (que és el mínim que s'hauria de fer per frenar l'extinció de la nostra llengua). Des del mateix text legal, des de la teoria, des de la lletra escrita. S'ignora, deliberadament, la realitat social del valencià.

La idea -copiada del model gallec- és distribuir les dues llengües oficials a parts iguals pel que fa a número d'assignatures. "Es garanteix la presència equilibrada en totes les etapes del castellà i del valencià", se'ns diu al Decret.

D'entrada, a molts els pot sonar bé: una cosa "equilibrada"; quin és el problema?

Tractar el castellà i el valencià com si estigueren en igualtat de condicions és partir d'una realitat social inexistent. No garanteix que els alumnes arriben a dominar les dues llengües (no garanteix que arriben a dominar el català, vaja). Equival, per tant, a accelerar el procés de substitució lingüística, a apropar l'horitzó de la mort de l'idioma d'Ausiàs March.

Aquest nou Decret contradiu els objectius curriculars marcats per la pròpia Conselleria d'Educació (allò que hem citat a l'inici de l'entrada). I, a més a més, menteix quan afirma que garanteix l'adquisició de valencià i castellà.

L'única opció de sentit comú, si no desitgem la desaparició del català al País Valencià, és un ensenyament íntegrament en valencià.

3 comentaris:

Carquinyol ha dit...

El problema, tal com comentes al final, és que el que volen és que desaparegui.

Vicent ha dit...

Lògicament, pels drets històrics en valencià-català, tot allò altre és botar-se el pacte constitucional i el dels pares de la constitució, açò ja ho va fer el PSPV ho va seguir el PP i quan pensavem que s'arribaria si més no a un 65% en català, els fa por i...

Vicent Terol ha dit...

Carquinyol: Imagine que, simplement, els resulta indiferent. Pense que intervenen altres factors, com ara evitar les crítiques provinents dels sectors més espanyolistes (des d'alguns mitjans de dreta es ve acusant el Govern valencià d' "imposar" el valencià a les escoles, que ja té collons la cosa).


Vicent: Com ja es va veure a la sentència sobre l'Estatut català, la Constitució únicament obliga al coneixement del castellà. Tenim un model d'Estat uninacional i unilingüista que, a poc a poc, apunta a un inevitable extermini d'aquelles llengües que no siguen l'espanyol.