divendres, 22 de juliol del 2011

Camps eclipsa el dur retall de les pensions

En altres ocasions, el ja ex-president Camps s'havia lliurat de l'atenció mediàtica en moments crítics, judicialment parlant, degut a notícies relacionades amb la crisi i les retallades del Govern de Zapatero. Ahir va succeir just el contrari.

La notícia bomba que va suposar la dimissió del Molt Honorable va eclipsar l'aprovació, al Congrés espanyol, de la reforma de les pensions. Podíem llegir-ho, a la majoria dels mitjans, en lletres menudes; en un segon i -fins i tot- tercer plànol.

L'endarrerida posició que açò va ocupar al rànquing de les notícies més rellevants del dia contrasta amb la importància d'aquesta puntellada a l'Estat del benestar. Una reforma aprovada amb els vots de PSOE i CiU, que compta amb el suport dels grans sindicats, CCOO i UGT, i el de la Patronal (CEOE).

Vegem un resum del que aquest Govern d' "esquerres" ha aconseguit dur a terme:


-S'augmenta l'edat de jubilació als 67 anys. Per a cobrar la pensió íntegra s'han d'haver cotitzat 37 anys.

-L'edat de jubilació sols quedarà en 65 anys per a aquells qui cotitzen 38 anys i mig (això significa haver començat a treballar amb poc més de 26 anys, sense cap interrupció fins la fi de la vida laboral).

-Per a calcular la pensió, es comptabilitzaran els darrers 25 anys treballats; fins ara, es tenien en compte els últims 15 anys. El plaç de 15 anys sols donarà dret a rebre el 50% de la prestació.

-Conclusió: s'haurà de treballar més temps per a cobrar unes pensions més baixes.


Tot això és encara més greu si tenim en compte que, en l'actualitat, el 70% de les pensions que es cobren a l'Estat espanyol es troben per baix del llindar de la pobresa.

El Govern espanyol, al servei dels anomenats mercats, fa aquesta reforma amb l'únic objectiu de beneficiar els plans privats de pensions. Cedeix a les pressions dels qui realment marquen la política econòmica d'Europa.

Un pas més en el procés de reducció de l'Estat del benestar, camí de convertir-se en un simple Estat assistencial. Més exclusió social, més misèria, més dolor...