dilluns, 24 d’octubre de 2011

Microrelats, ETA i retalls

No. L'aixeta no s'ha tancat, tot i que quasi un mes sense publicar cap entrada ha representat el període més llarg d'inactivitat blocaire de qui açò escriu. El començament de curs, amb una tutoria d'un 1r de primària amb 28 alumnes (sóc mestre d'anglés; no estic acostumat a exercir de docent generalista), m'ha acaparat, deixant-me molt poc temps lliure. Ara és quan veig la cosa més rodada, quan comence a respirar més relaxat.

En compte de centrar-me en un assumpte, en aquest post faré tres breus comentaris; com un aterratge, o un enllaç cap a una major normalitat pel que fa al manteniment del bloc (així ho espere, almenys).

Comencem.


L'Associació de Relataires en Català està preparant la publicació d'un llibre amb els quaranta-cinc microrelats finalistes del concurs "Secrets - ARC a la Ràdio 2010". Entre aqueixos, hi apareixerà Al meu treball, un conte meu que podeu llegir fent clic ací.


Entre els disbarats que s'estan dient, després que ETA anunciara la fi de la lluita armada, destacaré una delirant contradicció. La mateixa gent que afirma que la banda ho deixa perquè no té altra opció, afegeix, en el mateix discurs, que no ens podem fiar, que és probable que ETA torne a actuar. En què quedem?


Ja són tants els retalls de l'Estat del benestar que comencem a perdre el compte. Decret de maig de 2010, reforma laboral, canvi constitucional, retalls en sanitat i educació... Com un boxejador que ja no sap per on li venen les hòsties, ací estem, sense ser plenament conscients de viure un moment històric. Fins on arribarà el retrocés? Tornarà l'esclavitud? Podrem frenar açò?