dilluns, 21 de gener de 2013

Peresa a la matinada

Fèlix es desperta al llit i, amb la ment poc clara encara, calcula que deuen ser les quatre o les cinc de la matinada. Mira el mòbil: 3:27. Ha estat somniant que anava pel carrer sense trobar un lloc on pixar. Fèlix té ganes d’orinar, sí. Vol alçar-se i anar al lavabo, però es diu a si mateix que esperarà una mica, que s’està molt calentet i còmode al seu matalàs nou. La mandra guanya a la incomoditat fisiològica i a Fèlix se li comencen a barrejar els pensaments conscients amb intermitents escenes oníriques. Acaba adormint-se de nou.

Un malson on Fèlix perd la feina per haver insultat el cap precedeix el despertament sobtat; sent una forta pressió a la bufeta urinària. Agafa el seu Samsung i comprova que són quasi les cinc. Ha estat dormint malament i ara es troba en total estat de vetlla. Fèlix vol alçar-se, però, d’alguna manera, camufla aquest desig: disfressa la peresa amb una mena d’autoengany evasiu, concentrant-se en planificar a la ment un viatge de treball. Després, altres pensaments s’hi uneixen, creant un calidoscopi caòtic d’assumptes diversos. “Què collons fas??”, diu en veu alta. “Hauré d’anar a pixar algun dia, no?”, autoironitza. S’adona que són ja dos quarts de sis.

Fèlix s’alça del llit de cop i camina fins el lavabo. Sense encendre cap llum, s’asseu al vàter i engega el calefactor, seguint el seu costum de no orinar de peu per tal d’evitar gotes fora d’on toca. L’eixida del pixum li provoca un gran plaer, en el qual es delecta; al moment, és envaït per una sensació de plena tranquil•litat. Es troba còmode i relaxat, assegut a la tassa. Opta per no alçar-se de seguida i llegir, sense presses, les notícies al mòbil. Gaudeix d’un interessant article sobre l’ètica dels polítics, però el text és llarg i arriba un moment en què els ulls se li tanquen…

Fèlix es desperta assegut al lavabo. Entra una mica de llum solar a l’estància. “Quina hora deu ser?”, es pregunta. Busca el smartphone i no el troba… fins que s’adona que li ha caigut dins el vàter.

4 comentaris:

Maria Teresa Galan ha dit...

Divertit i diria que pot ser molt real.

Jo també en tinc un.

http://relatsencatala.cat/relat/vencedor/1043012

Maria Teresa Galan

Vicent Terol ha dit...

Al teu relat s'intueix una acumulació de fets o d'interpretacions de fets com a causa de l'efecte final.

Salutacions, Maria Teresa!

Tonosepe ha dit...

Un adult amb actes d´adolescent, divertit, enhorabona.

Vicent Terol ha dit...

Benvingut al "L'aixeta", Tonosepe, i gràcies pel comentari. Interessant observació, això de l'adolescència: entenc que sinònim de certa immaduresa (per la peresa).

He vist que tens diversos blocs. Quin és el que tens més actiu?