Va arribar un moment en que Internet s'havia convertit en quelcom a l'abast de tothom. Tota la gent sabia fer-lo servir. I una de les coses que havia triomfat de manera absoluta, dins del món d'Internet, era la blogosfera. De manera absoluta: tots tenien un bloc. Fins i tot alguns votaven el Bloc.
Alguns deien que tenien un blog (amb 'g'), que el seu no era un bloc. En tot cas, els que deien que tenien un bloc i els que deien que tenien un blog es referien al mateix. Una cosa sí era certa de manera objectiva: ningú no votaba el Blog, més que res perquè no existia.
I tothom dedicava tot el seu temps d'oci a seure davant l'ordinador i escriure al bloc, o penjar-hi vídeos, fotos, enllaços, etc; la gent mimava el seu bloc. Les persones no tenien cap altra distracció que no fora eixa. Com a conseqüència, els blocs havien deixat de tenir destinataris, o tenien un únic destinatari, perquè l'autor d'un bloc era al mateix temps l'únic lector del mateix.
3 comentaris:
Que no, que el blog el fem per llegir i fer amics, no ho veus? Jo no havia vingut mai, i sóc aquí!!!!alut, bona coneixença!
Benvinguda i gràcies pel comentari.
Tranquil·la, realment no pretenia dir res :)
hi ha gent que es dorm devant de la tv sentat al sofa i gent que es distrueu al ordinador, son maneres de veure la vida
salutacions
Publica un comentari a l'entrada