L'EXPRÉS
Ningú no volia dir-li a quina hora passaria el tren. El veien tan carregat de maletes, que els feia pena explicar-li que allí no hi havien hagut mai ni vies ni estació.VENIM DE LA POLS
Van excavar davant de casa seva. No volien dir-li si feien una piscina o la base d'una glorieta. "Es tracta d'una sorpresa" responien a cada pregunta d'ell. I ho fou, perquè quan van completar les mides li donaren allò que se'n diu cristiana sepultura.
8 comentaris:
Calders, el mestre
Calders és únic.
L'humor intel·ligent i la ironia quasi DaDa, font de saviesa.
Gran Calders
no sé si heu reparat que els relats de Calders no estan fets de qualsevol forma: darrera hi ha sempre una lògica, encara que no sigui una lògica formal i cartesiana. Us ho recorde perquè a aquest mateix bloc hi ha una relat que no mereix tal etiqueta: el tema del gat no té cap relació amb la resta de l'escrit.
Picasso va dir que li havia costat tota la vida arribar a poder pintar com un infant. L'absurd és un dels estils més complexes que hi ha
discrepo de l'anònim anterior, a més q trobo de mal gust fer un comentari desqualificant de manera tan rotunda un relat.
m'agrada el relat del gat. interpreto una ruptura en les normes de la lògica a partir de la qual tot és possible. el resultat, absurd, provoca la rialla, dintre una bona línia surrealista.
patètic el comentari, per cert.
Descobrint... no els havia llegit, ja el tinc apuntat a la llista de lectures per fer...
Salut!!!
M'encanta Calders, he rigut molt llegint els seus contes. Hi ha elegància, intel·ligència, ironia, agudesa i certa sensació de modèstia als seus relats. Hi ha un que tracta sobre gent que, després de llegir un llibre que parla de com fer-se ric, aconsegueix aquest objectiu. Molt divertit.
Calders, el mestre.
Publica un comentari a l'entrada