dijous, 5 de febrer del 2009

És legítim mostrar imatges de morts i ferits?

Se sol dir que mostrar imatges explícites de morts i ferits és una pràctica de mal gust, fins i tot condemnable des d'un suposat codi ètic que tots hem de compartir. Es tracta d'una idea que pense que s'ha instal·lat a la ment de molta gent sense cap reflexió prèvia; fins i tot a la ment de persones amb una mirada crítica de la realitat.

Trobe que hi ha una confusió en aquest tema, una translació inconscient d'una valoració vàlida en certes situacions però no en altres. M'explique.

És legítim que ens mostren imatges desagradables de persones mortes o ferides a un accident de trànsit, per exemple? No ho és. Primerament, és una violació a la intimitat d'eixa gent. A més, es tracta d'un element innecessari per a la comprensió de la notícia. Exhibir eixe tipus d'imatges sols obeeix a criteris comercials: la recerca d'audiència mitjançant l'impacte morbós.

Durant la recent massacre del poble de Gaza a càrrec de l'exèrcit israelià, he llegit i escoltat veus que destacaven positivament el fet de no mostrar imatges de les víctimes palestines. Parle de gent que condemnava clarament l'assassinat en massa. Imatges "morboses", deia algú donant a entendre que era millor evitar ensenyar-les.

Contràriament al que ocorre en el primer cas, ací es tracta de quelcom més que legítim. És una denúncia del que està ocorreguent. A més d'això, també és un acte que facilita la comprensió d'una situació de terror que té víctimes i botxins: una empatia amb les víctimes que no sempre és tan evident com sembla.

4 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

jo no ho trobo de bon gust. Almenys jo no ho faria.

Eva ha dit...

Diuen que una imatge val més que mil paraules... però en aquest cas crec que no ho justifica... No és gens agradable veure aquest tipus de fotografies... almenys per a mi...
Salut!!!

Txarli ha dit...

Uff! Molt bona pregunta !
Hi ha un llibre que em va fascinar del Pérez-Reverte, "El pintor de batallas", que reflexiona sobre això.
Els periodistes gràfics de guerra no deixen de ser els nostres "ulls" en zones de guerra, i sovint, són força imparcials.
Una altra cosa és com ens mirem les imatges que ens arriben. Ens les mirem amb "morbo"? O ens les mirem com una informació?

Al llibre també parla de la moralitat d'un fotògraf que pren una imatge d'una persona que està agonitzant abans de morir, o d'un cadàver, o d'un afusellament,...

Ufff! És un tema que dona per moltes hores de debat...

Vicent Terol ha dit...

Trobe que és interessant el debat sobre aquest tema.

Israel ha intentat que les càmeres no estigueren a Gaza (i continua intentant-ho). A Iraq va ser assassinat Couso perquè EEUU no volia testimonis. Els qui tenen coses que amagar són els primers interessats en que no vegem la realitat.

Gràcies als tres pels comentaris.


Salut!!