dijous, 25 de febrer de 2010

Per culpa de la revolució sexual

Apareixen casos d'abusos de menors a càrrec de rectors per totes parts. No em consta que s'haja fet un estudi que concloga que, dins aquest sector de la població, la pederàstia forçada predomine de forma significativa en relació a la resta de la societat. Tanmateix, la impressió és que sí que és així: no és poca la gent que ha conegut de primera mà determinades experiències i en són molts els casos que van publicant-se. Des dels escàndols del fundador dels Legionarios de Cristo, Marcial Maciel, fins a Irlanda, passant per Alemanya. De vegades sembla una plaga.

Evaristo, qui fou líder del grup La Polla Records, deia a una cançó: "Presumís de ejemplo de castidad / y vais todos más salidos que el copón. / Como sabe más de un menor de edad / la lujuria reprimida es lo peor". No sé si l'aberració catòlica de demonitzar el sexe té alguna cosa a veure amb eixe comportament repugnant i hipòcrita. És possible que el fet que siguen molts els xiquets objecte d'abús tinga a veure amb la debilitat -física i mental- d'aquests front una persona adulta: una manera fàcil de canalitzar el desig sexual.

En qualsevol cas, hi ha gent que aquest assumpte el té molt clar. La setmana passada, un bisbe alemany anomenat Walter Mixa feia una reflexió que ho explicava tot. Referint-se als abusos de menors produïts a un col·legi religiós d'eixa nació els anys 70-80, el prelat deia que allò no estigué bé, però que existia un factor que havia sigut determinant per a que molts rectors obligaren xiquets a tenir pràctiques sexuals amb ells: l'anomenada revolució sexual. Efectivament, la culpa de tot -insinua Mixa- la van tenir els rojos que impulsaren una mentalitat més oberta envers el sexe. "Probablement, els càrrecs responsables a l'Església s'adaptaren massa a l'esperit de l'època", afirma l'home. Fins ara, ningú no havia sentit a dir que la revolució sexual defensara la pederàstia forçada, però Walter Mixa és una persona molt sabuda i ha fet una aportació que, a més de posar llum en les reflexions que busquen explicar determinades conductes (aparentment indefensables), quasi que les justifica i tot. També és aplicable el raonament a aquells pederastes que no pertanyen a l'Església? Li ho preguntarem a Mixa quan tinguem ocasió.

Per cert. Per què es parla sempre d'abusos a menors si el subjecte de l'acció és un capellà i no directament de violacions?

Per últim, seguint la tesi del bisbe alemany, potser la magnífica cançó de La Casa Azul, La revolución sexual, hauria de ser prohibida. Per allò de no incitar més encara els rectors a violar -sí, violar*- xiquets sense parar.


* Fer un acte carnal (amb una persona), en contra de la seva voluntat (DIEC).

2 comentaris:

Josep Lluís ha dit...

Droga dura, eh. Quanta gentola

Vicent Terol ha dit...

Però ara ja està clar. Els rectors que han abusat sexualment de xiquets no han fet altra cosa que seguir la filosofia de la revolució sexual. A qui se li ocorre culpar-los de res, home?