dissabte, 27 de febrer de 2010

Guerra subtil o divagacions delirants

Potser et preguntes per què sempre ixes perdent en aquesta guerra subtil que mantenim tu i jo. Sense dir-nos res l’una a l’altra, actuem amb estratègia d’escacs: ens observem, mesurem les decisions, calculem les conseqüències. Dues intel·ligències enfrontades sense bones intencions.

Segurament no comprens per què els elements que t’envolten acaben jugant-te-la una vegada i una altra. Accions deliberades amb repercussió sobre peces que empenten altres peces i així successivament. Res no és fruit de l’atzar.

Tu m’analitzes; jo t’analitze. Però sóc sempre més ràpida i eixa és la clau: perquè, mentre tu m’analitzes -a mi i a tot el que creus que faig-, jo analitze la teua anàlisi.

4 comentaris:

Albert B. i R. ha dit...

En el fons, la vida és una aprtida d'escacs en la qual moltes peces i factors hi juguen un paper important. És la nostra tasca trobar la jugada que ens permeti arribar a l'objectiu que ens hem marcat.

Thor ha dit...

Jo no pense ser un simple peó.

Arqueòleg ha dit...

o vull ser la Reina per atacar des de qualsevol direcció!! Puc? Puc?

Vicent Terol ha dit...

Deia Poe que al joc de les dames té un paper més important l'anàlisi que al dels escacs...