dijous, 18 de febrer de 2010

El Petit de Cal Eril: no tan infantil

Quan els escoltes, d'entrada et poden recordar a Joan Miquel Oliver i el seu minimalisme. Però, a mesura que et vas endinsant en la música d'El Petit de Cal Eril, te n'adones que la cosa és ben diferent. Les cançons tenen un toc infantil -de vegades enganyós-, amb unes lletres que ens parlen de la vida rural, d'animals, de coses xicotetes... Estilísticament, el grup està més en la línia del folk psicodèlic de Gorky's Zygotic Mynci filtrat per la tradició popular. Hi ha flautes, xilòfons, sorollets...

Joan Pons, líder d'El Petit de Cal Eril, és de Guissona, dalt de l'altiplà de la Segarra. El seu accent de Ponent és clarament present a les cançons, a frases com "Sa mare estave a la cuina".

El 26 d'aquest mes, el grup actuarà a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània. Serà el seu primer concert a València.

Per conèixer més la banda, podeu consultar el seu Mai És Peix (com diria Toni de l'Hostal).

Us deixe amb el meu tema preferit del disc "I les sargantanes al sol": "Amic dels animals".







Som amics dels esquimals,
que van per un camp blanc,
que viuen sobre el gel
i tenen molt de fred.

Amics dels animals,
que van pel camp voltant,
que foten el que volen
i si volen no...

No som amics dels caçadors,
que cacen tots els llops,
en faran botifarres
i si no, amb cigrons.

Tu no saps el que és sentir
com una bèstia ferida.
Tu no saps el que és sentir
com una bèstia et mengi viu.

Sóc amic d'un arquitecte,
que és amic d'un lampista,
que és amic d'un artista
amic d'un periodista
amic d'un gran baixista
amic d'un que és molt alt
amic d'un capellà integrista radical.

8 comentaris:

elisabet ha dit...

Al meu germà i cunyada sí que els agraden molt, i per això els he escoltat una micona. Em penso que sí que hi aniré, a l'Octubre, tinc molta curiositat per saber-ne més. Gràcies per la informació!

Comtessa d´Angeville ha dit...

M'encantaaa va ser la meua BSO del mes de novembre, el disc es pot descarregar a algun lloc però ara mateixa no trobe on era...

Coordinanora de Centres La Ribera ha dit...

El 26 de febrer és el Tirant de Cançó i hi ha molts concerts en la nostra llengua que estaran molt bé.

Jo aniré a Alcoi a vore a Quimi Portet.

Ja he sentit molt parlar d'aquest Petit de Ca l'Eril, però encara no el tinc molt escoltat. A vore quan tinc un ratet.

Adeu Vicent

Eulàlia ha dit...

ei,
m'has fet pensar en aquest grup que m'encanta

http://www.myspace.com/alcamanela

Toni de l'Hostal ha dit...

Comboi: el Petit a les 8 en el'Octubre i Hugo Mas a les 11 nel Cap-i'; com diria Botifarra, «repicar i anar a missa, to' no pot ser», perô per una volta l'horari és favorable...

Albert B. i R. ha dit...

El Petit de Cal Eril, un grup genial" Les lletres són curioses i es fan sentir properes. Juntament amb els Manel i Els Amics de les Arts, del millor que es pot escoltar avui en dia.

Vicent Terol ha dit...

elisabet: Intuïsc que, en directe, han de ser molt bons...


Comtessa: Jo l'he baixat amb el Soulseek.


Coordinadora: Benvinguts al bloc. El Quimi Portet és molt bo! Potser algú no se'n recorda que estava a El Último de la Fila (els seus dos primers discos, per cert, em semblen molt bons).


Eulàlia: No els coneixia. Gràcies per la informació. Aniré escoltant-los...


TdH: Home! Tinc amics que han proposat fer això, tot i que ho veig una miqueta estressant... L'Hugo Mas és molt bo, per cert, però hi haurà més ocasions de veure'l que al Petit.


Albert: Estic sentit parlar molt últimament d'Els Amics de les Arts. Vaig escoltar una cançó amb aire còmic i no em van acabar de convèncer. Els hi donaré una altra oportunitat...

Toni de l'Hostal ha dit...

Xe, un dia és un dia: el Petit tornarà a Valéncia, perô no totes les dies ve Hugo Mas a cantar al teu poble!

I l'enllaç que dîa la Compressa és este, perô falta una cançó...