A ningú no li va estranyar que, per a la celebració d'aquell debat televisat, es decidira comptar amb dos moderadors. Era el mínim que exigia la previsible duresa de l'enfrontament.
Amb els focus i les càmeres ja a punt, la disputa començava. El polític esgrimia els primers arguments contra l'oponent: la seua consciència.
2 comentaris:
I els que no tenen consciència?
Salut!!!
Eixos són els més perillosos, no? I crec que no en són pocs...
Publica un comentari a l'entrada