dilluns, 31 de maig de 2010

Atacant la molesta ajuda humanitària

La xifra encara no se sap amb exactitud, però es parla d'unes 16 persones assassinades per Israel aquesta matinada. L'Estat hebreu ha atacat la 'Flota de la Llibertat', un conjunt de sis embarcacions amb ajuda humanitària que es dirigia a Gaza.

Aquest territori palestí es troba sotmès a un bloqueig per part d'Israel des de juny de 2007, moment en que l'organització Hamas va aconseguir el control de la zona. Això ha tingut -i té- com a conseqüència la carència de productes bàsics. La situació allà és més precària del que hom puga imaginar, si tenim en compte, a més, la massacre duta a terme per l'Estat hebreu fa any i mig aproximadament, on van morir unes 1400 persones.

Per resumir la cosa, direm que a Israel no li agrada que la gent de Gaza done suport a Hamas, perquè això dificulta la seua política expansionista. Per tant, posa en pràctica estratègies de caire terrorista: massacrar la població civil, asfixiar-la privant-la d'aliments, medicines, material educatiu, equips de construcció, etc. Amb això es pretén que els palestins, conduits a la desesperació, acaben mirant cap als seus dirigents de Hamas i els demanen que cedisquen a les exigències hebrees; que els culpen del malson que viuen diàriament, atès que està a les seues mans obeir Israel. De moment, aquesta línia genocida no té èxit: el poble, majoritàriament, culpa de la situació als vertaders culpables: l'Estat hebreu; i els Estats Units, sense el recolzament dels quals no serien possibles les barbaritats dutes a terme per Netanyahu i companyia.

No ha de sorprendre que Israel haja atacat -disparant a matar (és el seu esport favorit)- vaixells amb ajuda humanitària. En primer lloc, ja havia advertit que no permetria que la flota arribara a Gaza. A més a més, les 750 persones que hi havia a les embarcacions podien ser testimonis directes de la terrorífica situació que hi ha al territori palestí. Tercer: la massacre realitzada aquesta matinada és un acte dissuasiu; un avís per a impedir possibles iniciatives semblants. Per últim, Israel és com eixe xiquet consentit que fa el que li dóna la gana; té impunitat total i compta amb el recolzament d'Occident: l'Estat espanyol, per exemple, va limitar la jurisdicció universal, seguint ordres del país hebreu, per tal d'obstaculitzar la persecució legal dels crims de guerra duts a terme per aquest.

Per cert. A les 19h hi ha convocada una concentració a València, a la Plaça de l'Ajuntament, en protesta per l'atac israelià.


2 comentaris:

Tripallocavipasec ha dit...

Cal no oblidar que aquesta impunitat de la que gaudeix Israel, al menys en el sentit moral, els ve de la seva victimizació constant amb el tema de l'Holocaust -marca registrada-. Tampoc cal oblidar que darrera la llagrimeta hi ha lleis que prohibeixen expressar el mínim dubte respecte la versió oficial.
En el sentit polític, la impunitat els ve del control financer que exerceixen sore els països on viuen i fan negocis, infiltrats a tots els sectors de poder, això sí, amb molta discreció.
No només els palestins pateixen els abusos d'aquesta gent.

Vicent Terol ha dit...

Dins l'imaginari col·lectiu, Hitler i el nazisme són considerats el mal absolut. La qual cosa és totalment discutible, perquè -sense negar la barbaritat que allò suposà- és molt atrevit afirmar que això fou la pitjor atrocitat de la Història. Evidentment, no és així. De massacres multitudinàries, de tractaments sistemàticament hiperhumiliants, hi ha molts exemples.

Efectivament, tal com apuntes, el victimisme delirant és emprat una vegada i una altra pel sionisme. És un exercici de cinisme criminal. I aquest compta -a nivell 'tèoric', econòmic, polític- amb el suport d'Occident.

A mi em sembla un clar atemptat a la llibertat d'expressió que siga delicte negar l'Holocaust nazi. Per què no ho és, posem per cas, negar l'explotació genocida practicada a Haití per part d'EEUU?

La idea del nazisme com a mal absolut és alimentada contínuament amb pel·lícules, llibres, concerts... Recordar persistentment això no és innocent. Fa que tanquem els ulls davant pràctiques semblants -Palestina, en el nostre present-, atès que res no serà mai comparable al suposat cim del mal. Més encara -no cal dir-ho- quan els genocides de hui se'ns presenten com a víctimes d'aquell mal absolut.

No sé si saps que, amb la flota solidària, anava un ex-presoner dels camps de concentració nazis. També és interessant llegir la carta que l'escriptor francés, Jean-Moïse Braitberg, net d'una víctima de l'Holocaust, va escriure a Shimon Peres (http://laixeta.blogspot.com/2009/01/carta-del-net-duna-victima-de.html).


Salut!