Castellà: 'lengua común'

No sé si coneixeu la notícia. Els protagonistes són, per una banda, el futbolista del Barça Gerard Piqué i, per l'altra, Sergio Ramos, sevillà que juga al Reial Madrid. Tots dos formen part de la selecció espanyola, raó per la qual compareixen junts en roda de premsa, vestint la samarreta de "la Roja". La cosa ocorre a Salamanca.

Un periodista li fa una pregunta a Piqué, emprant el català, i li demana si pot respondre fent servir aquesta mateixa llengua. El barcelonista accepta i, després de parlar, s'ofereix a traduir les seues pròpies paraules al castellà. En eixe moment, Ramos, visiblement molest -i buscant la complicitat amb Piqué per a carregar contra el treballador de TV3-, diu amb una suposada ironia: "En andaluz, díselo en andaluz. Está muy bien... Le cuesta entender el castellano".

Darrere aquesta anècdota, subjau una idea que té la seua lògica (perversa, si volem, però lògica) i que ve a ser una de les línies mestres del discurs espanyolista: atès que a l'Estat espanyol tothom comprèn el castellà -és la "lengua común"-, no hi ha cap necessitat d'utilitzar cap altra llengua que sols puga ser entesa a una part d'Espanya, si l'auditori del moment és la totalitat del país. És absurd expressar-se en català i demostra ganes de fotre, perquè molta gent no va a saber què és el que està dient el parlant en qüestió.

I aquesta idea és el reflex del model de nació espanyola existent (model que no és pràcticament mai qüestionat per part dels defensors de la unitat d'Espanya). Un Estat unilingüístic, radicalment asimètric pel que fa a la relació entre les diferents cultures i llengües que en ell s'hi troben. Tots els espanyols han de conèixer el castellà, però una persona de Madrid no té cap obligació d'entendre el català, el gallec i l'eusquera.

Aquesta idea d'un idioma comú -que des de l'espanyolisme és venuda com un gran avantatge i una riquesa- condueix inevitablement, en situacions com la de la roda de premsa de Piqué, a la invisibilització de la nostra llengua fora de l'àmbit lingüístic català. La qual cosa deriva en una absoluta manca de sensibilització (i consciència, fins i tot) per part de Sergio Ramos -i de qualsevol altra persona en la seua situació geogràfica- cap al fet que existeixen altres llengües a l'Estat, amb les seues corresponents literatures, cultures, etc.

Seria equivocat descarregar les crítiques en el jugador del Reial Madrid. És cert que el xic podria tenir una actitud més oberta cap al català, les altres cultures d'Espanya i tot això. Però el problema és el model d'Estat que tenim: una estructura que implica, a més curt o llarg termini, l'extinció de tots aquells idiomes que no siguen el castellà.

No pretenc defensar una Espanya federal ni cap model en concret (això seria un altre debat i jo sóc més bé partidari dels Països Catalans, amb eixe o amb un altre nom). Simplement em limite a constatar les implicacions lingüístiques del que hi ha ara mateix.



PS: Podeu llegir la notícia i veure el vídeo de la roda de premsa fent clic ací.