divendres, 8 d’octubre de 2010

Castellà: 'lengua común'

No sé si coneixeu la notícia. Els protagonistes són, per una banda, el futbolista del Barça Gerard Piqué i, per l'altra, Sergio Ramos, sevillà que juga al Reial Madrid. Tots dos formen part de la selecció espanyola, raó per la qual compareixen junts en roda de premsa, vestint la samarreta de "la Roja". La cosa ocorre a Salamanca.

Un periodista li fa una pregunta a Piqué, emprant el català, i li demana si pot respondre fent servir aquesta mateixa llengua. El barcelonista accepta i, després de parlar, s'ofereix a traduir les seues pròpies paraules al castellà. En eixe moment, Ramos, visiblement molest -i buscant la complicitat amb Piqué per a carregar contra el treballador de TV3-, diu amb una suposada ironia: "En andaluz, díselo en andaluz. Está muy bien... Le cuesta entender el castellano".

Darrere aquesta anècdota, subjau una idea que té la seua lògica (perversa, si volem, però lògica) i que ve a ser una de les línies mestres del discurs espanyolista: atès que a l'Estat espanyol tothom comprèn el castellà -és la "lengua común"-, no hi ha cap necessitat d'utilitzar cap altra llengua que sols puga ser entesa a una part d'Espanya, si l'auditori del moment és la totalitat del país. És absurd expressar-se en català i demostra ganes de fotre, perquè molta gent no va a saber què és el que està dient el parlant en qüestió.

I aquesta idea és el reflex del model de nació espanyola existent (model que no és pràcticament mai qüestionat per part dels defensors de la unitat d'Espanya). Un Estat unilingüístic, radicalment asimètric pel que fa a la relació entre les diferents cultures i llengües que en ell s'hi troben. Tots els espanyols han de conèixer el castellà, però una persona de Madrid no té cap obligació d'entendre el català, el gallec i l'eusquera.

Aquesta idea d'un idioma comú -que des de l'espanyolisme és venuda com un gran avantatge i una riquesa- condueix inevitablement, en situacions com la de la roda de premsa de Piqué, a la invisibilització de la nostra llengua fora de l'àmbit lingüístic català. La qual cosa deriva en una absoluta manca de sensibilització (i consciència, fins i tot) per part de Sergio Ramos -i de qualsevol altra persona en la seua situació geogràfica- cap al fet que existeixen altres llengües a l'Estat, amb les seues corresponents literatures, cultures, etc.

Seria equivocat descarregar les crítiques en el jugador del Reial Madrid. És cert que el xic podria tenir una actitud més oberta cap al català, les altres cultures d'Espanya i tot això. Però el problema és el model d'Estat que tenim: una estructura que implica, a més curt o llarg termini, l'extinció de tots aquells idiomes que no siguen el castellà.

No pretenc defensar una Espanya federal ni cap model en concret (això seria un altre debat i jo sóc més bé partidari dels Països Catalans, amb eixe o amb un altre nom). Simplement em limite a constatar les implicacions lingüístiques del que hi ha ara mateix.



PS: Podeu llegir la notícia i veure el vídeo de la roda de premsa fent clic ací.

5 comentaris:

sànset i utnoa ha dit...

Subscric tot el què escrius. Fet i fet, sembla que el problema el tenen a l'hora de pesar les llengües o les cultures. Tenen molt clar que la seva -la castellana- pesa molt més que qualsevol de les "perifèriques". I el que els dol és que parlem en català quan tots ho podríem fer en castellà.

*Sànset*

Mireia ha dit...

I després volen vendre'ns asllò de l'estat plurinacional!! I no s'ho creuen ni ells

Carles Tomàs ha dit...

Si tot el que hi ha a Espanya és español, la llengua catalana és espanyola, ergo tenim el mateix dret. El problema és que per a algú, tot el que és espanyol ha de ser monolític, sense excepcions.

Josep Lluís ha dit...

Disfressat de brometa, el comentari de del jugador és un menyspreu i una falta de respecte. Si la contestació de Piqué fóra en una llengua prestigiosa com el francés, no s'atreviria a dir eixes brofegades.

Vicent Terol ha dit...

Sànset: Certament, la nostra llengua no compta amb el mateix prestigi que la castellana. I això és conseqüència de no ser la llengua pròpia d'un Estat, o de no tenir el mateix tracte que la llengua castellana dins l'Estat espanyol.


Mireia: Ni tan sols parlen ja d'Estat plural...


Carles: El model d'Estat que tenim és monolític. Quan hi ha esportistes que triomfen en competicions internacionals, es diu, per exemple, que "el motociclismo habla español", tot i que els protagonistes en qüestió siguen catalanoparlants.


Josep Lluís: Totalment d'acord amb tu. És una qüestió de prestigi, encara que es vulga disfressar de sentit comú.