dimecres, 16 de febrer de 2011

Torna l'humor de Camps

Sabem que, per norma general, els polítics tenen un discurs en públic i un altre de diferent en privat. Francisco Camps, en aquest sentit, sembla ser un cas extrem: per tal de disfressar una veritat, que segur que reconeix quan no té micròfons davant, fa declaracions on diu just tot el contrari i de manera exagerada. Sense pretendre-ho, practica un humor irònic i grotesc.

Allà per octubre de 2009, en plena explosió mediàtica del cas Gürtel, hi hagué una crisi en el PP a nivell estatal. Des de Madrid es volia algun cap de turc a València, alguna mesura, alguna cosa, per tal que l'assumpte no afectara les expectatives electorals de Rajoy. El president fundador del PP, l'històric Manuel Fraga, arribà a dir que veia "problemes importants" a la nostra terra (referint-se al partit conservador, és clar). Quina fou la resposta de Camps? "Don Manuel está encantado; yo hablo con él con mucha frecuencia y está encantado con el partido en la Comunitat y en toda España. Don Manuel está feliz con lo que está pasando". Sense comentaris.

Ara mateix, hi ha cabreig a la cúpula estatal del PP degut a les pressions des de València per tal que es proclame Camps candidat d'una vegada. Desafiant l'agenda i l'estratègia de l'equip de Rajoy, els populars valencians han dut a terme una posada en escena que semblava una autodesignació de l'actual president de la Generalitat com a candidat a les pròximes eleccions autonòmiques (sols des de Madrid se'l pot proclamar). Tot i això, Cospedal i companyia han aprés la lliçó i eviten transmetre una imatge de divisió quan fan declaracions.

Ahir, Camps va admetre algunes preguntes de la premsa, cosa un tant inèdita els últims anys. "Se sent vostè recolzat [pel partit]?", en fou una d'aquestes. Resposta del Molt Honorable: "Soy el candidato más respaldado de todos los candidatos de la historia de las democracias occidentales en todo el mundo". Grotesc, com dèiem abans.

La tendència a l'exageració ridícula és marca de la casa en Camps. També va dir el mes de maig de 2010 que "els 45 milions d'espanyols saben que sóc honrat".

Tinc la impressió que aquestes formes del president no criden molt l'atenció quan el context mediàtic es redueix a Canal 9 i els periòdics i ràdios valencianes. Tanmateix, quan allò que diu és reproduït pels mitjans de tot l'Estat espanyol, queda en evidència el seu estil patètic, coent i delirant. Com si a l'home li faltara un regonet. A mi, almenys, em fa riure.


Vegeu el vídeo extret de la versió digital d'El Periódico de Catalunya.



6 comentaris:

La Senyoreta Reykjavík ha dit...

mareeee...quina vergonya! quasi millor que no conteste...

Pilar ha dit...

Ell sol es retrata.

Toni de l'Hostal ha dit...

Tu sâs lo qu'el trobarem a faltar quan no estiga? Ad ell i al Rus, vamos...

Francesc Mompó ha dit...

Toni, preferesc arriscar-me; no crec que l'absència em faça aprimar massa.
Una abraçada; fa temps que no coincidem.
Salut i Terra

maria ha dit...

No el puc suportar... quan el vaig veure dient allò de "soy el candidato más respaldado..." em va faltar res per tirar el comandament contra la tele. Aquest home treu el pitjor de mi, ho jure!

Vicent Terol ha dit...

Senyoreta: Camps és una fàbrica de comentaris coents i ridículs. Per això no es deixa entrevistar...

Pilar: Efectivament. Però hi ha molts que compren el seu discurs. Encara que, com diu Escudier (un columnista de 'Público'), el PP guanyaria ací encara que el candidat fóra una cabra.

TdH: En part, sí. Però a mi m'agradaria que l'entrevistaren als mitjans d'àmbit estatal (a "Los Desayunos" de TVE, per exemple). Ens riuríem més encara.

Francesc: El problema és que un substitut de Camps faria les mateixes polítiques que Camps.

maria: Sé que no és fàcil, però... agafa-t'ho amb humor...