
Parle de contes populars, pel·lícules, sèries de dibuixos, llibres, etc.
No entre a debatre aquesta idea. Em limite a exposar-la, més enllà que hi puga haver gent que discrepe d'imposar aquesta mena de límits, o que opte per fórmules intermèdies, com ara l'acompanyament d'un adult a l'hora de consumir la manifestació cultural en qüestió.
Temps enrere, algunes persones criticaven durament el fet que molts xiquets tingueren una televisió a la seua habitació. Això permetia -es deia- que aquests pogueren decidir el que veien sense cap control.
Hui, amb l'accés a Internet per part dels més menuts, no té sentit parlar de les restriccions que hem esmentat abans. La xarxa és una important eina educativa i és utilitzada pels infants de manera autònoma -cosa que, en general, no és qüestionada.
Però Internet és -a més d'una eina educativa- una màquina de videojocs, una televisió, un llibre, un conte, una sala per a xarrar i intercanviar informació..., un món de continguts destinats a persones adultes i xiquets alhora.
Sé que hi ha programes de "control parental", però estic convençut que aquests no exerceixen la seua funció amb efectivitat total i que els nanos de hui acaben sabent esquivar-los.
El fet és que -matisos a banda- l'ús autònom d'Internet per part d'un xiquet és incompatible amb la idea d'acotar els continguts als quals aquest hi pot accedir. I això, independentment que siga bo o roin, és indiscutible que ens planteja una situació nova.
2 comentaris:
Efectivament, Vicent, a mi em resulta preocupant aquesta nova situació.
Jo considere que ho és. Supose que estem en una fase d'adaptació a tanta revolució dins la revolució que va ser l'aparició d'Internet.
Publica un comentari a l'entrada