dijous, 25 d’abril del 2013

Concert d'Al Tall com a reivindicació?

No seré jo qui qüestione la importància i el simbolisme de l'actuació d'Al Tall hui, 25 d'abril, al Gran Teatre de Xàtiva (El grup ens diu adéu aquest any i no tornarà ja a la nostra ciutat). Tampoc -faltaria més- no dubte de la qualitat d'aquesta immensa banda, peça fonamental de la història recent de la nostra cultura, de la nostra nació oprimida.

Tanmateix sí veig, amb una mirada crítica, que es faça aquest acte amb l'objectiu de -com se sol dir- fer país. No dubte de la bona intenció de l'Associació Cultural l'Encobert, Ulleye i Endavant-OSAN, que són els qui ho han organitzat. Però és que el preu de les entrades per al concert oscil·la entre els 15 i els 20 euros. I què voleu què us diga... Com a acte reivindicatiu, el veig un tant elitista (excloent, per tant); sobretot en la situació actual de pobresa creixent.

Alguns podran argumentar que una actuació d'aquest tipus, tot i no estar a l'abast de tot el món, dóna prestigi a la nostra cultura. No ho sé, és possible. A mi no em convenç. Com a una forma de lluita, vull dir.

6 comentaris:

jpmerch ha dit...

Desconec les despeses que duu una actuació d'aquest tipus, potser el preu estiga justificat, però en principi estic d'acord amb tu, em sembla mica passat.

Ximo ha dit...

Vicent, aquesta reflexió teua suscita moltes qüestions col·laterals. N’esmentaré tres: el preu del lloguer del Gran Teatre de Xàtiva, l’IVA que es carrega sobre els productes culturals i, sobretot, l’eterna qüestió del preu que han de cobrar els artistes per la seua creació. Començaré per l’últim. Sóc de l’opinió que un artista (escriptor, cantant, pintor...) que es guanya la vida amb la seua producció creativa ha de cobrar un preu per les seues obres. Hom podrà discutir la quantia, però el principi bàsic és, per a mi, inamovible (sobretot tenint en compte que ningú no ens obliga, per exemple, a acudir a un concert o a comprar un llibre). La teoria del “tot debades” no em convenç un pèl.

Si tenim en compte el preu abusiu que cobra l’ajuntament de Xàtiva pel lloguer del Gran Teatre, l’aforament del local, l’IVA que suporta l’activitat cultural, les despeses generals d’un concert —promoció, infraestructura, representació— i el nombre de components d’Al Tall, jo trobe que els membres del grup no es faran rics amb la seua actuació d’aquesta nit. En fi, 20 euros és un preu molt elevat, sí. Però caldria assenyalar els culpables reals d’aquest encariment de l’accés als productes culturals, que no són, segons el meu parer, ni els artistes ni altres agents vinculats al món de la cultura. (Imagine que els organitzadors del concert d’avui, entitats culturals sense ànim de lucre, no percebran cap percentatge de taquilla.)

Salut!

Anònim ha dit...

Tot açò del cost d’accés a la cultura és molt relatiu. 20 euros és el preu mitjà de molts dinars d’empreses, col·lectius de funcionaris i colles d’amics o d'amigues. Sovint, gent que es gasta molts diners en certes coses es queixa després del preu dels productes culturals. Vivim en una societat plena de contradiccions. Per tant, sí, 20 euros són diners, però imagine que, a canvi d'aquest preu, rebrem un espectacle que pagarà la pena de gaudir.

Vicent Terol ha dit...

No estic criticant el preu del concert com a concert en sí. Com apunta Ximo, la cosa està així i hi ha poc marge.

El que qüestione és la idoneïtat d'un acte d'aquest tipus -amb el preu que, inevitablement, suposa- com a activitat reivindicativa del 25 d'Abril. Com a forma de lluita, per dir-ho d'alguna manera.

Gràcies pels comentaris, Jpmerch, Ximo i Anònim.

Josep ha dit...

Són part de la història cultural del País Valencià. Independentment del preu que cobren hui.

Vicent Terol ha dit...

Això és incontestable, Josep. Al mateix post ho he dit: "aquesta immensa banda, peça fonamental de la història recent de la nostra cultura, de la nostra nació oprimida."