Rus i el context

Com molts de vosaltres sabreu, l'alcalde de Xàtiva i president de la Diputació de València, Alfonso Rus, va comparèixer ahir als jutjats per haver insultat i amenaçat un sector dels professors valencians.

Emmarcant la situació, direm que Rus es referia als docents que, segons ell, enviaven "els sindicats" el curs passat per protestar contra la política educativa del Govern valencià. Les declaracions les realitzà durant un acte intern del PP.

Concretament, les paraules polèmiques foren -en primer lloc- aquestes: "Eixos que són bons xics..., eixos que diuen 'aleshores gairebé'. No sé què vol dir, però són uns gilipolles". A continuació, fent una al·lusió indirecta a la fotografia del conseller d'Educació Font de Mora, en què apareixia cap per avall a alguns cartells reivindicatius, va dir: "Eixos que volgueren posar-nos a mosatros en el cap boca avall... No anem a donar-los el gust: anem a rematar-los; anem a rematar-los."

Bàsicament, els arguments de l'alcalde de Xàtiva durant el judici van ser dos: (a) aquelles paraules anaven adreçades únicament a "tres" professors; (b) les polèmiques declaracions s'han de "contextualitzar".

Us anime a que escolteu, de la seua pròpia veu, el context i el text. Les paraules que motivaren el judici i el fragment de discurs de 3'32'' de duració durant el qual van ser pronunciades. Jutgeu vosaltres mateixos.

És una bona idea

Potser estaria bé recordar ara la llista de productes israelians comercialitzats a l'Estat espanyol. Més que res per tal d'evitar comprar-los, realitzant un legítim boicot a un país que practica l'assassinat de manera sistemàtica i impune.

És possible que siga un bon moment, ara que sabem que -segons les autòpsies- els activistes turcs de la 'Flota de la Llibertat' reberen trets a la cara, al cap, a l'esquena, des de menys de 45 cm. de distància. Que foren executats al vaixell, vaja.

L'actualitat ens pot ajudar a ser més conscients del que representa Israel, amb les declaracions del seu ambaixador, Raphael Schutz, qui resta importància als fets de l'altre dia amb l'argument que a la carretera mor més gent. Es permet la provocació cínica perquè sap que l'Estat hebreu compta amb impunitat. Duu corbata i li diuen "senyor" Schutz, però la seua categoria moral es troba a l'altura de la d'un Bin Laden o la d'un Hitler.

Sí. Pense que és bona idea boicotejar els productes israelians.

La rapidesa dels esdeveniments

VilaWeb (2/6/10; 22:42h): "La reunió entre govern, patronal i sindicats propicia alguns avanços"





Público.es (2/6/10; 22:43h): "Fracassa la reunió entre la CEOE i els sindicats"








Comentari: Observem que hi ha un minut de diferència entre la publicació de la notícia a un diari i a l'altre (22:42h a VilaWeb i 22:43h a Público.es). No deixa de ser sorprenent com els esdeveniments canvien amb tanta rapidesa...

Atacant la molesta ajuda humanitària

La xifra encara no se sap amb exactitud, però es parla d'unes 16 persones assassinades per Israel aquesta matinada. L'Estat hebreu ha atacat la 'Flota de la Llibertat', un conjunt de sis embarcacions amb ajuda humanitària que es dirigia a Gaza.

Aquest territori palestí es troba sotmès a un bloqueig per part d'Israel des de juny de 2007, moment en que l'organització Hamas va aconseguir el control de la zona. Això ha tingut -i té- com a conseqüència la carència de productes bàsics. La situació allà és més precària del que hom puga imaginar, si tenim en compte, a més, la massacre duta a terme per l'Estat hebreu fa any i mig aproximadament, on van morir unes 1400 persones.

Per resumir la cosa, direm que a Israel no li agrada que la gent de Gaza done suport a Hamas, perquè això dificulta la seua política expansionista. Per tant, posa en pràctica estratègies de caire terrorista: massacrar la població civil, asfixiar-la privant-la d'aliments, medicines, material educatiu, equips de construcció, etc. Amb això es pretén que els palestins, conduits a la desesperació, acaben mirant cap als seus dirigents de Hamas i els demanen que cedisquen a les exigències hebrees; que els culpen del malson que viuen diàriament, atès que està a les seues mans obeir Israel. De moment, aquesta línia genocida no té èxit: el poble, majoritàriament, culpa de la situació als vertaders culpables: l'Estat hebreu; i els Estats Units, sense el recolzament dels quals no serien possibles les barbaritats dutes a terme per Netanyahu i companyia.

No ha de sorprendre que Israel haja atacat -disparant a matar (és el seu esport favorit)- vaixells amb ajuda humanitària. En primer lloc, ja havia advertit que no permetria que la flota arribara a Gaza. A més a més, les 750 persones que hi havia a les embarcacions podien ser testimonis directes de la terrorífica situació que hi ha al territori palestí. Tercer: la massacre realitzada aquesta matinada és un acte dissuasiu; un avís per a impedir possibles iniciatives semblants. Per últim, Israel és com eixe xiquet consentit que fa el que li dóna la gana; té impunitat total i compta amb el recolzament d'Occident: l'Estat espanyol, per exemple, va limitar la jurisdicció universal, seguint ordres del país hebreu, per tal d'obstaculitzar la persecució legal dels crims de guerra duts a terme per aquest.

Per cert. A les 19h hi ha convocada una concentració a València, a la Plaça de l'Ajuntament, en protesta per l'atac israelià.

Bogeria pop-rock amb Pixies

Vaig descobrir els Pixies cap a l'any 1990. Possiblement siga la banda de rock que més sensacions gratificants m'aporta quan l'escolte. Únics en la seua barreja de soroll, melodia pop, crits de bogeria, punk, canvis de ritme, ambients misteriosos... Pioners, font d'inspiració de centenars de grups indie al llarg dels últims vint anys. Fins i tot a Xàtiva tinguérem un exemple amb els interessants Big Score.

La formació de Boston va nàixer l'any 1986 i, tan sols set anys després, va desaparèixer. Alguns dels seus membres tingueren aventures en solitari que sempre estarien a anys llum de la gran qualitat assolida per Pixies.

Amb tot el que em transmeten les seues cançons, el fet de no arribar a veure'ls en directe ha sigut, per a mi, una mena d'assignatura pendent (sense donar-li a açò una importància vital, vaja!).

L'any 2004, seguint l'exemple de molts altres grups veterans, els Pixies es reuniren de nou i començaren a oferir concerts per ací i per allà. Sembla que sense cap aportació musical nova: un pur exercici de nostàlgia... i un bon negoci. Comenten diferents crítics que ho fan bé, que estan en forma.

Hui me'n vaig a Barcelona, al festival Primavera Sound. Hui toquen els Pixies i jo hi seré allí per escoltar temes tan bons com Debaser.

Les imatges del videoclip que podeu veure a continuació són de baixa qualitat, però el so és bastant bo (tot i que em sembla que no és estèreo) . La cançó és una mostra d'eufòria pop-rock; contagiosa al cent per cent i amb tocs de la bogeria característica dels de Boston.

Anunci blocaire

Seguint la dinàmica de fusions en què s'ha entrat -inevitable fruit de la crisi que vivim- a diferents àmbits, com ara els mitjans de comunicació o les caixes d'estalvis, blocaire apurat busca blocaire en situació semblant per a que els nostres blocs es fusionen.

Oferisc flexibilitat (relativa) a l'hora de negociar quins n'han de ser els continguts, sense descartar la possibilitat de fusionar-los de manera compacta. Per exemple, si jo vull penjar una columna d'un diari i resulta que tu tens un bloc de poesia, es podria re-redactar aquesta en vers.

Tinc ben assumit, per altra banda, el sacrifici de l'operació pel que fa a l'ego; en aquest punt estic obert a opcions diverses: autoria compartida, alternança en les entrades, fusió dels nostres noms en un acrònim...

Són temps difícils i calen esforços. Però paga la pena fer-los en pro de l'obtenció d'una millor posició competitiva.

Escriu-me a la següent adreça: lafunciodelafusio@gmail.com

No tinc clar això del Rei

Titular extret de la versió digital del diari ABC (24/5/10): "El Rei torna al treball"




Comentari: Tot i que es tracte d'un rei, amb el poder immens que se li pot suposar, no acabe de tenir clar que existisca la possibilitat de tornar on no s'ha estat abans.

Campana de la Seu de Xàtiva

Fotografia realitzada pel meu germà Alfredo