PP i PSOE contra la injustícia internacional

Afirma molta gent que els dos principals partits de l'Estat Espanyol no es posen d'acord en res. I no és cert. El que ocorre és que es pacten les coses que són realment importants, com ha de ser: acords per defensar l'essència de la democràcia, l'Estat de Dret, la llibertat.

Per exemple, PP i PSOE voten junts quan es tracta d'augmentar el sou dels diputats. I no és aquest un tema en el que s'haja de fer demagògia: el sou dels diputats és dels més baixos d'Europa i sovint es queda curt per a que puguen allotjar-se en bons hotels i menjar en restaurants de luxe. Es tracta d'una feina -la del diputat- pesada; i és precís alimentar-se bé i descansar millor. O no? Ho dic seriosament, sense ironia.

També els dos grans partits s'han posat d'acord per a governar a Euskadi. Que ha calgut il·legalitzar l'esquerra abertzale encara que cap dels seus membres estiguera acusat de res en concret? I què? Això és la democràcia! Cal respectar la Justícia dels grans partits! Vull dir..., la Justícia! A més, a Euskadi no hi havia llibertat i calia un pacte dels constitucionalistes. La llibertat no és poder presentar-se a unes eleccions així com així; "llibertat" significa Constitució i govern democràtic (potser amb aquesta afirmació no està clar què vull dir, però sona bé). Per exemple, ara Patxi López té "llibertat" per a governar. Estem?

L'altre dia, PSOE i PP van votar junts la limitació de la jurisdicció universal. Què vol dir això? Doncs que, a partir d'ara, la Justícia espanyola ja no podrà anar per ahí jutjant el que ocorre a altres països, a no ser que hi haja víctimes espanyoles o que els responsables del delicte es troben a l'Estat espanyol. Per exemple, un tal Andreu -jutge de l'Audiència Nacional- s'havia entestat a investigar no sé quins suposats assassinats comesos per Israel a Gaza l'any 2002. Ara ja no ho podrà fer, per sort.

Primer, cal deixar clar que això d'Israel no és cert del tot. Què fa aquesta nació sinó defensar-se dels terroristes palestins? Que mata i amputa xiquets, dones, homes...? Són terroristes tots! O almenys podrien haver-ho sigut. Una vegada morts segur ja no ho seran!

Després, un no pot anar jutjant totes les coses que passen al món. Que ací ja tenim molts problemes per a resoldre, home! A més, països com Israel ja tenen la seua Justícia imparcial que, arribat el cas, investigarà el que faça falta. Que estem parlant d'un país democràtic, per l'amor de Déu!

Finalment, una nació com Espanya no pot crear-se enemics democràtics com Israel o Xina (sí, sí, Xina! que hi havia un altre jutge que volia investigar nosequines xorrades del Tibet). L'Estat espanyol necessita socis forts defensors de les llibertats, democràcies modernes. Persones tan honorables com Ehud Barak o Tzipi Livni hauran quedat ben satisfetes amb aquest acord de PSOE i PP, donat que van sol·licitar la mesura al Govern Espanyol fa un temps.


Bé; i ja per acabar, us deixe amb una carta el contingut de la qual no compartisc en absolut. És d'un tal Alberto Arce, un periodista d'eixos progres que diu que ha estat per Palestina; faltaria saber si és veritat! En la carta, es dirigeix a Jordi Pedret, un honrat polític del PSC, president de l'Intergrup Parlamentari per Palestina (a que sona important? és que és important!). La carta es desqualifica per sí mateixa, donat que l'acusa d'haver contribuït, amb el seu vot, al que explicàvem abans: a frenar a eixos jutges que volen arreglar el món! Llegiu, llegiu... Si és que hi ha gent per a tot!


Señor Pedret,

Usted me conoce y me recuerda. Hace menos de dos semanas, el pasado 28 de abril, en La Casa Encendida, tras su interesante intervención en la mesa redonda “La cooperación española en los Territorios Palestinos ¿Hacia un enfoque de derechos?” le hice, sentado desde la primera fila, una pregunta directa: ¿Puede responderme como diputado del Grupo Parlamentario Socialista y confirmar que el gobierno español no va a cambiar la Ley Orgánica del Poder Judicial para paralizar la causa abierta en la Audiencia Nacional contra seis militares israelíes?

Usted fue claro en su respuesta. Dijo que, si bien existían diversas propuestas para modificar dicha ley, no estaba entre las prioridades del gobierno impulsar tal reforma por el momento. Aseguró que veía altamente improbable que llegase a suceder a lo largo de esta legislatura. Varias decenas de personas escucharon su respuesta.

Usted mintió.


Llegiu la carta sencera, si teniu valor, fent click ací.