A l'entrevista de treball, li van fer una pregunta que ell entengué com a decisiva de cara a obtenir el lloc. Hi havia dues possibles respostes, les quals eren excloents entre sí.Amb gran esforç, va contestar tractant d'integrar les dues opcions en una de sola. I realment ho aconseguí. El problema va ser que, després de l'entrevista, es quedà en la desconcertant situació de tenir el lloc de treball i no tenir-lo al mateix temps.
4 comentaris:
I és que, de vegades, indefugiblement, cal triar. No?
sort que aquest dijous has penjat tu un microrelat (que, per cert, m'ha angoixat força...!).
I després s´ha de sumar l´angunia d'esperar la possible resposta o, que simplement ni et contestin...
Tenir o no tenir.... aquesta serà la qüestió durant el temps d'espera....
Una abraçada!!!
Jeroni, elisabet i Eva: gràcies als tres pels comentaris.
Per cert. L'altre dia, al protagonista de la història li van preguntar si preferia anar al cine o assistir a un concert. Va respondre que sí.
Publica un comentari a l'entrada