dijous, 12 de març de 2009

Succés

Mentre vivia la situació, la narrava per a sí mateix. Es deia que allò era kafkià, tot i que mai no havia llegit Kafka: a la cuina, la seua núvia, amb cap de mosca, li estacava un ganivet gran en la panxa. Poc després, va despertar ansiós al seu llit i, tocant-se i mirant-se, comprovà que tot no havia sigut un somni.

5 comentaris:

Carquinyol ha dit...

Un somni molt esgarrifós, si més no...

elisabet ha dit...

aquest relat és més que inquietant...!
el relat que has comentat al meu bloc l'he escrit jo, però penso que no tinc tanta gràcia com tu, per als microrelats...! (a més, em fa la sensació que se n'han fet mil d'iguals). però llegeixo els teus, eh?, a veure si se m'enganxa alguna cosa...

Eva ha dit...

Quin malson... si es torna a repetir llavors si que esgarrifa...
Una abraçada!!!

Jeroni Maleuff ha dit...

Molt bo: m'agrada molt.

Vicent ha dit...

Gràcies a Carquinyol, elisabet, Eva i Jeroni.

Què fou un somni?