dijous, 19 de març de 2009

L'ensenyament al País Valencià: història molt recent i present

La Plataforma per l'Ensenyament Públic ha decidit convocar una vaga general als centres públics per al proper 28 d'abril.

Fem una miqueta de memòria.

Al País Valencià, el curs 2008/09 va començar amb l'estrambòtica ordre de Conselleria consistent en impartir Educació per a la Ciutadania en anglés. Era una forma de boicotejar una assignatura que havia sigut motiu d'enfrontament polític entre PSOE i PP a nivell estatal. El sistema imposat pel Govern Valencià anava de la següent manera: el professor de Filosofia parlava en castellà o en valencià, i un especialista d'anglés feia traducció simultània. Tot un homenatge a l'humor absurd de Tip y Coll.

Molt prompte, la indignació es va anar escampant per tota la comunitat educativa i començaren les mobilitzacions en contra de l'ordre de Conselleria.

Les protestes, concentracions, manifestacions... van anar augmentant de manera imparable. I tot això va fer que afloraren altres reivindicacions que havien estat silenciades -o denunciades en veu no molt alta- durant els anys anteriors.

De quines reivindicacions parlem? Per exemple, de la carència d'una xarxa pública de centres escolars que atenga els xiquets de 0-3 anys. Per exemple, de la manca de professorat per a impartir anglés. Per exemple, de la presència massiva de barracots. Per exemple, de la deficient planificació que impossibilita el desenvolupament de l'ensenyament en valencià. Per exemple, dels privilegis de l'escola concertada a l'hora d'escollir l'alumnat, creant una descompensació social enorme. Per exemple, de l'altíssim fracàs escolar al País Valencià. Per exemple, de la inestabilitat dels planters docents. Massa exemples. En resum, es tracta d'una situació de precarietat a l'ensenyament públic al País Valencià.

Es va crear la Plataforma per l'Ensenyament Públic, com a instrument per a canalitzar les protestes. Aquesta està formada per: els sindicats d'ensenyament UGT, CCOO i STEPV; Escola Valenciana; Plataforma de directors de Primària i Secundària; Sindicat d'Estudiants FAAVEM; Moviment de Renovació Pedagògica i Federació de Pares d'Alumnes FAPA-València.

El 29 de novembre de 2008 va tenir lloc a la ciutat de València una manifestació històrica. El poble valencià no es caracteritza per mostrar-se rebel front el poder polític, almenys no durant les últimes dècades. I aquell dia érem desenes de milers de persones omplint els carrers de València. Des de les protestes contra la guerra d'Iraq no s'havia conegut una cosa semblant al País Valencià.

La següent batalla anava a produir-se el 17 de desembre, amb una vaga general convocada per la Plataforma. Es preveia un seguiment massiu. Almenys, això deuria pensar el Govern Valencià, donat que va fer enrere en l'aplicació de l'ordre que obligava a ensenyar Educació per a la Ciutadania en anglés, per tal de desactivar la vaga (marxa enrere aplicable, de moment, sols al present curs 2008-09). Eixa maniobra i el compromís de negociar els tretze punts plantejats per la Plataforma van aconseguir que, provisionalment, es desconvocara la vaga.

Açò va ser motiu de divisions internes al si de la Plataforma per l'Ensenyament Públic, així com d'una clara decepció entre gran part de la comunitat educativa. El mateix 17 de desembre vaig escriure una entrada al bloc baix el títol de 17-D: Vaga ajornada. Ocasió perduda?. S'obria un calendari de negociacions amb el 15 de febrer de 2009 com a data límit.

Aquest procés de negociacions ha sigut dilatat per part de Conselleria fins que, fruit de la pressió de la Plataforma, l'Administració va emetre un document on suposadament es donava resposta als tretze punts reivindicats.

Com es podia esperar, el document de Conselleria no ha donat respostes satisfactòries. Més bé es tracta d'una provocació i una burla: es manté l'ordre sobre Ciutadania (s'havia fet marxa enrere, però sols per al present curs); no hi ha cap compromís referent al tractament privilegiat que reben els centres concertats; es planteja una moratòria a 10 anys (!) per a la catalogació lingüística en valencià; no es concreten dates per a eliminar els barracots; el punt relatiu a la xarxa escolar infantil de 0-3 anys no és ni tan sols abordat; es presenten com a novetat programes que porten anys aplicant-se, i d'altres que simplement són el desenvolupament de la LOE... Recomane que consulteu la valoració que fa l'STEPV punt per punt.

En un primer moment, hi ha divisió a la Plataforma. Uns grups són partidaris de recuperar les mobilitzacions i altres prefereixen seguir negociant. Però, després d'un debat intern, es decideix convocar una vaga general a l'ensenyament públic per al dia 28 d'abril.

Hi ha més d'un mes per a mobilitzar la comunitat educativa. Vull ser optimista, tot i que els ànims de molta gent van decaure quan es va desconvocar la vaga prevista per al 17 de desembre. Trobe que és important el fet que la Plataforma s'haja mantingut unida: el seu potencial mobilitzador és més gran així.

Per altra banda, el Govern Valencià està tocat ara mateix degut a l'assumpte dels trages de Camps. L'experiència ens diu que, de vegades, les anècdotes que es presten a la broma tenen un poder important de cara a erosionar un govern. Fa pocs dies, en una manifestació a Oriola on es demanaven millores per a l'Hospital Vega Baixa, s'exhibia una pancarta en la que es feia una simpàtica referència a l'assumpte dels trages.

Prompte començaran les mobilitzacions. Allí ens trobarem.