dilluns, 9 de març del 2009

G.K. Chesterton: la serenitat d'un exèrcit

Voldria haver escrit hui sobre el Dia de la Dona (i els Dies de l'Home), però entre la feina, l'Escola Oficial d'Idiomes, comprar, estudiar per a les oposicions, cuinar... no he tingut temps. I ara mateix estic molt cansat i me'n vaig de cap al llit. Ho deixe per a demà, si pot ser. Sí que vaig a copiar, a canvi, una frase del llibre que estic llegint aquests dies: L'home que fou dijous, de G.K. Chesterton. M'ha cridat l'atenció, llegint la novel·la en un xicotet descans que he fet després de dinar.

Parla un policia, conscient de la seua funció de defensa del sistema. Un policia intel·ligent, amb inquietuds filosòfiques. Diu així:


"La serenitat d'un exèrcit és la fúria d'una nació".


Ara sí. Me'n vaig a dormir. Bona nit.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Patriotisme policial? Defensa armada del sistema? Todo por la pátria? No gràcies!

Txarli ha dit...

No sé com interpretar aquesta frase encara que imaginant-me-la dita per aquest policia patriota em sona violenta.

Almenys reconeix que exercit i poble van per separat que ja és molt!

Ànims amb els estudis!

zel ha dit...

Aquest l'he llegit i em va agradar molt! i és que la vida és una gran guerra en la qual ens toca fer un o altre paper en l'exèrcit desfassat i desigual...

Vicent Terol ha dit...

La serenitat com a estratègia, com a característica que ajuda l'exèrcit a ser més eficaç.

Salutacions, glamboy69, Txarli i zel.

Així, zel, que el vas llegir!