Mentre vivia la situació, la narrava per a sí mateix. Es deia que allò era kafkià, tot i que mai no havia llegit Kafka: a la cuina, la seua núvia, amb cap de mosca, li estacava un ganivet gran en la panxa. Poc després, va despertar ansiós al seu llit i, tocant-se i mirant-se, comprovà que tot no havia sigut un somni.
5 comentaris:
Un somni molt esgarrifós, si més no...
aquest relat és més que inquietant...!
el relat que has comentat al meu bloc l'he escrit jo, però penso que no tinc tanta gràcia com tu, per als microrelats...! (a més, em fa la sensació que se n'han fet mil d'iguals). però llegeixo els teus, eh?, a veure si se m'enganxa alguna cosa...
Quin malson... si es torna a repetir llavors si que esgarrifa...
Una abraçada!!!
Molt bo: m'agrada molt.
Gràcies a Carquinyol, elisabet, Eva i Jeroni.
Què fou un somni?
Publica un comentari a l'entrada