divendres, 12 de febrer del 2010

73 correus ximples a la safata d'entrada

Ja fa prou anys, algú va encunyar l'expressió "caixa ximple" per referir-se al televisor. El terme es va popularitzar amb èxit, sent emprat amb una intenció crítica envers la (suposadament baixa) qualitat dels programes emesos. Aquesta denominació es va estendre tant que, fins i tot, les persones que miraven la televisió amb assiduïtat la feien servir: una mena de confessió implícita on es reconeixia que hom consumia continguts roïns en general.

Faig aquesta introducció per tal d'establir un paral·lelisme entre allò de la "caixa ximple" i un fenomen relativament recent: la proliferació de correus electrònics rebuts i enviats a multitud de destinataris, el que es coneix com "cadenes".

Com la majoria de vosaltres sabreu, el contingut d'aquests e-mails és divers. Fent un resum, podríem agrupar-los en cinc tipus: humor, històries amb sensibleria, avisos alarmistes, crides a actituds presumptament solidàries i crítiques polítiques. Açò és una classificació aproximada i poc rigorosa, com moltes altres que se'n podrien fer.

Siga com siga, m'atrevisc a afirmar que el 95% d'aquestes "cadenes" té un tret en comú: la seua lectura i/o contemplació suposa una pèrdua de temps. Almenys, al meu parer. L'humor sol ser de baixa qualitat o de mal gust (o les dues coses al mateix temps); les històries dramàtiques mostren una sensibleria hipòcrita insuportable, a més de ser habitualment moralistes i d'una veracitat més que dubtosa; els anuncis apocalíptics són sempre falsos (i cíclics, a més!); els correus solidaris tendeixen a amagar determinats interessos, tot i que n'hi ha algun que està bé; i les crítiques polítiques són pamflets exempts de rigor que es mouen dins l'espectre PSOE-PP.

No sé quant de temps passareu vosaltres davant l'ordinador mirant aquesta mena de correus. En el meu cas, si haguera de veure tots els que m'arriben, no hi serien pocs els minuts dedicats. I em consta que en rep pocs en comparació a altra gent que conec. Dic si haguera de veure'ls tots perquè molts els esborre sense ni tan sols obrir-los...

En resum -i reprenent la idea exposada al segon paràgraf-, pense que es pot comparar l'hàbit de passar hores i hores davant el televisor mirant programes "brossa" amb aquest més recent d'estar molt de temps veient les famoses "cadenes"... ximples. Des de fa temps, ens han dit que cert ús de la tele fa que no pensem, mantenint-nos embadocats. Ocorre el mateix amb el fenomen dels e-mails rebuts i enviats massivament?



Aquest text es va publicar ahir, 11-2-10, al diari digital ARAMULTIMÈDIA.

4 comentaris:

Carquinyol ha dit...

Jo utilitzo un temps 0, o 0 i poquet només en el cas en que, pel que sigui, em cridi l'atenció el títol o la persona que me l'envia.

La majoria els esborro sense obrir i molts altres se'n van solets a la bústia de correu brosa.

Eulàlia ha dit...

ei,
a casa meva en deien la caixa tonta.

erem més tonotos que ximples, que si fa no fa ve a ser el mateix..

sànset i utnoa ha dit...

Calculo que m’esperen uns 300.000 anys –aproximadament- de mala sort per això de trencar les cadenes.

Amb el temps he desenvolupat una espècie de sisè sentit mitjançant el qual amb el títol d’un correu electrònic en concret ja disposo de prou informació per tal de poder-lo eliminar vilment.

*Sànset*

Vicent Terol ha dit...

Carquinyol: Veig que fem el mateix...


Eulàlia: Realment, el de la "caixa ximple" és, supose, una traducció de "caja tonta". El que ja no sé és si l'expressió en castellà fou copiada d'alguna altra en un altre idioma.


Sànset: He, he, he... Em passa exactament el mateix!