dilluns, 1 de març de 2010

28-F: silenci mediàtic i polític

La participació i el resultat a les votacions independentistes d'ahir foren un èxit? Un fracàs? Una demostració de força per part del nacionalisme real català? Una baixada al terra, deixant l'eufòria a un costat?

Potser no saps de què estem parlant; això ja seria significatiu.

Ahir hi hagué noves consultes sobre la independència de Catalunya a huitanta municipis. La continuació d'allò que es va encetar a Arenys de Munt i va continuar el 13 de desembre a 167 localitats.

La participació fou del 21,6%, sis punts menys que el 13-D. La immensa majoria de les persones que anaren a votar, com va ocórrer a l'anterior macro-consulta, va optar pel sí: un 92%. La qual cosa ens diu que les dades de participació són quasi equiparables a les dels partidaris més actius de la independència.

La diferència més significativa, en aquesta ocasió, ha sigut el silenci polític i mediàtic. Front el rebombori de fa dos mesos i mig, aquest cop hi ha hagut fins i tot periòdics catalans, com La Vanguardia i El Periódico, que han minimitzat l'assumpte, invisibilitzant-lo pràcticament.

Podem dir que el nacionalisme espanyol ha aprés la lliçó i se n'ha adonat que era millor, per als seus interessos, fer com si no existiren les consultes. Almenys, això es podria pensar, observant el descens de sis punts a la participació.

No obstant, i sense caure en la visió triomfalista de Racó Català ("El 'Sí' escombra de nou..."), no es pot negar que l'independentisme a Catalunya impregna un sector ampli de la població. Aquestes consultes, més enllà d'altres valoracions, suposen un experiment sociològic molt interessant. A més de tenir un efecte mobilitzador, és clar.

3 comentaris:

Carquinyol ha dit...

Realment és una cosa d'extrems: triomfalisme per a uns i minimització de resultats pels altres. El més positiu de tot això és la mobilització que ha fet molta gent (està per veure si els partidaris del 'no' serien capaç de fer el mateix...).

Els resultats són qüestionables, ara bé, al veure els esforços de La Vanguardia i El Periódico per minimitzar tot l'assumpte sembla que a més d'un (i de dos) l'assumpte els posa prou nerviosos...

joanfer ha dit...

Sí, a mi m'ha semblat una tàctica a la francesa. Minimitzar-lo tant que pràcticament sembla que no existeixi res. Realment sí que els hi déu posar nerviosos...

Vicent Terol ha dit...

Carquinyol: És evident que el tema posa nerviosos a aquells que no volen imaginar, ni per un moment, la possibilitat d'un canvi en les fronteres espanyoles. L'independentisme català té bona salut ara mateix, em fa l'efecte.


joanfer: A mi quasi se'm passa per alt l'assumpte...