La conferència de Kiko

El dimarts passat va irrompre a la Universitat ZEUS Cardenal Arrea (més de 6.000€ a l'any si t'hi vols matricular) el famós Kiko Agüelo, iniciador del moviment "quicos". Recordem que aquest és un col·lectiu que es reuneix per a menjar quicos i parlar d'assumptes més o menys transcendents.

Tot i que ningú no l'esperava, l'home va ser rebut amb fervor a l'instant per una quantitat de 900 persones, atenent a les xifres proporcionades pel propi Kiko: ell mateix es va dedicar a comptar-les una per una mentre anava repartint una bosseta de quicos a cadascú. Per contra, segons la policia -que passava per la Universitat just en aquell moment-, els qui van acudir a rebre el carismàtic personatge no eren més de 898,5 ("aproximadament", puntualitzava l'oficial).

Després d'això, Agüelo va començar un discurs on va dir coses amb molt de sentit comú; sobretot, comú a tots els qui pensen com ell. Per exemple, va afirmar que "molta gent converteix el sagrament del matrimoni en una cosa falsa des del moment en que fa ús de la píndola o del preservatiu". Una altra de les idees que va exposar fou la de que "les famílies catòliques no fan bé al tenir sols un fill o dos; n'haurien de tenir nou, deu o onze". Segons algunes fonts, no contrastades del tot, va afegir: "Mai dotze!".

Cal dir que, de fons, se sentia el soroll de les dents dels 900 assistents rossegant quicos sense parar. Una remor que va anar augmentant fins el punt de fer impossible l'audició de les paraules de l'improvisat conferenciant. Tanmateix, encara es pogueren escoltar dues sentències que tractaven assumptes debatuts actualment pels filòsofs més savis del planeta. La primera d'elles va ser l'afirmació que "els cristians no han d'estar atemorits per la probable caiguda d'Espanya, deguda a la crisi, perquè ells són exiliats: pertanyen als cels". L'altra idea expressada per Kiko Agüelo és aquesta: "No hem d'oferir resistència a les contrarietats de la vida".

Finalment, davant la inutilitat d'intentar fer arribar les seues paraules a la gent, el conegut líder es va treure de la butxaca una bossa de quicos i va començar a menjar-se'ls, mentre mirava seriosament el seu auditori. Als ulls de l'home s'observava una profunda reflexió permanent sobre la vida, la família, la castedat, el sacrifici i la dacsa.