
Un grup que practica un jazz més que assequible per a aquells qui, com és el meu cas, no som molt aficionats a aquest gènere musical. I és que la banda compta també amb influències provinents del pop-rock. Ells rebutgen, això sí, etiquetes com jazz-rock o fussion. La seua opció és original i diferent, almenys al nostre context més immediat: Naima fa versions de The Smiths, Pixies i Depeche Mode.
Però no ens ajustaríem a la definició de la seua música quedant-nos amb la interessant anècdota de les versions. Cal sentir els temes propis del quartet valencià. Com ells mateixos ens diuen, la millor manera de saber de què parlem és escoltar-los: visiteu el seu Mai És Peix (com diria Toni de l'Hostal).
Finalitze l'entrada amb un vídeo on podeu veure fragments de l'actuació de Naima al Godella Jazz Festival l'any 2008. Gaudiu-lo.
3 comentaris:
Et recomane el darrer disc dels barcelonins "The Oldians". Fan una fusió jazz-reggae (o jazz jamaicà) molt xula. El títol del CD és "Arts of Seduction".
Prenc nota, Aurora. Per cert: m'alegre del teu regrés!
Salut!
Vos dic des de València que me pareix una vergonya que gent popera que no sap lo que és un dos per quatre esté tocant al palau de la música de València que paguem tots. Per a mi com a músic em crea molta desesperança e indignitat. Vaja timo!
Publica un comentari a l'entrada