dilluns, 12 de juliol de 2010

La legitimitat del "¡A mí háblame en cristiano!"

A la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut català s'afirma que és inconstitucional "imposar un deure de coneixement del català equivalent en el seu sentit al que es desprèn del deure constitucional de coneixement del castellà" (Fixem-nos en l'ús gens innocent de les paraules: el deure de conèixer el català és una "imposició"; el deure de conèixer el castellà és un "deure constitucional").

Resumint: no es pot exigir el coneixement del català al mateix nivell que el coneixement del castellà.

Si aquesta és l'única interpretació possible de la Constitució espanyola en relació a l'obligatorietat de saber llengües, estem davant un Estat (l'espanyol, clar) que duu implícit, a la seua norma bàsica, un conflicte de drets irresoluble. L'Administració autonòmica no pot exigir el coneixement del català; per tant, quan hom pretén expressar-se en aquest idioma, és possible que es trobe amb algú que no té l'obligació d'entendre'l; de manera que el dret a fer servir la llengua d'Ausiàs March es veu necessàriament restringit. És allò que ja coneixem de "¡A mí háblame en cristiano!", expressió perfectament legítima si atenem a la supremacia que el TC li atorga al castellà sobre el català.

Qualsevol sociolingüista sap que la coexistència de dues llengües a un mateix territori -més enllà de ser conflictiva en sí mateixa- condueix a l'extinció d'una d'elles, si es dicta legalment i explícita que l'altra és d'un rang superior.

És aquesta l'Espanya que tenim, la de "la Roja". Un Estat que no pretén integrar les diverses cultures i pobles que hi ha dins d'ell, sinó que -al contrari- opta per la imposició d'una única llengua i una única nació sobre les altres. A poc a poc, de manera imperceptible per a molta gent, aquest model suposa un lent extermini, per la via de la substitució, de les cultures diferents a la castellana. Cap intenció de proposar -posem per cas- un Estat espanyol federal, plural, respectuós amb tots els seus pobles.

Per cert. Al punt 3 de l'article "sext" de l'Estatut de la "Comunitat Valenciana" se'ns diu que "La Generalitat garantirà l'ús normal i oficial de les dos llengües, i adoptarà les mesures necessàries per tal d'assegurar-ne el coneixement." (la cursiva és meua). Segons el Tribunal Constitucional, el Govern català no pot "presumir" en els ciutadans del Principat "el coneixement" de la nostra llengua. Tampoc ho podrà fer, per tant, el Consell presidit actualment per Camps. No és per donar idees...

Però "la Roja" ha guanyat el Mundial! I, segons molts tertulians suposadament seriosos i progressistes, això contribueix a la cohesió d'una Espanya plural. Jo no acabe de veure la relació causa-efecte; potser siga cosa meua.

5 comentaris:

Carquinyol ha dit...

I a tot això un dels articles de la Constitución Española diu exactament que tothom tindrà els mateixos drets sense distincions de sexe, religió, la...

Serà que només es aplicable als espanyols...

Vicent ha dit...

Jo veig que tant esquerres com dretes són molt "rucs", jo si haguera estat el constitucional per a una eliminació del perill a l'autodeterminació haguera tocat només el que toca a la part més econòmica i política i haguera deixat tal i com estava el tema de la llengua, haguera sigut una bona opció, però en política ja se sap, tothom va per la seua sense parar-se en les conseqüències fan com el discurs de l'amo que ha pres la ciència amb això de la superprotecció de l'individu, en fi que sóc molt pessimista, entre tots estem cagant-la, ara vindran els problemes i els que hem viscut altres èpoques sabem o intuïm al que pot arribar l'ésser humà, esperem que tot s'arregle i tant uns com altres puguem portar-se el gat a l'aigua, cosa difícil però no impossible.
Una salutació de Vicent.

Albert B. i R. ha dit...

La Constitución empara una expressió feixista que hauria de ser condemnada, ja que atempta contra els drets humans. El que passa és que aquesta Constitución que PSOE i PP defensen tan aferrissadament, de democràtica en té poc.

Aurora Mora ha dit...

Ha guanyat la "roja y gualda", que no la Roja, per molt que insistisquen. El dia que a Espanya guanye LA ROJA, sí que ho celebraré. xD

Vicent Terol ha dit...

Carquinyol: Trobe que la Constitució és deliberadament ambigua i contradictòria.


Vicent: L'autodeterminació és impossible dins el marc legal actual. Una altra cosa es que es generen dinàmiques socials que pressionen per a provocar un canvi. La sentència del TC és, al meu parer, una empenta l'independentisme social a Catalunya.


Albert: És, sobretot, una Constitució de ferro, en el sentit d'estar ben blindada davant la possibilitat de canviar-la.


Aurora: A Libertad Digital parlaven de "la Furia", ja que ells consideren la marca de "la Roja" com un invent progre antiespanyol. Trobe que és una bona operació de màrqueting per a que la selecció espanyola de futbol tinga més acceptació a determinats punts de l'Estat espanyol, on la paraula "Espanya" provoca rebuig.