divendres, 16 de juliol de 2010

Vampire Weekend i "L'aixeta" a Cuba

Dos apunts ràpids, que me'n vaig corrents cap a Benicàssim...


1

Vampire Weekend és un grup de música originari de Nova York. Del seu repertori es podria haver extret la banda sonora per al Mundial de Futbol de Sud-àfrica, atès que practiquen un pop melòdic amb influències del continent que tenim baix d'Europa. Potser és millor que no haja sigut així...

Tenen pinta de "pijos" i fan unes cançons meravelloses. Personalment, m'encanta la veu d'Ezra Koenig, el cantant. Aquesta nit, a la 1, els veuré a l'escenari principal del Festival de Benicàssim. Espere gaudir-ho i ballar amb cançons com aquesta del seu darrer -segon- àlbum.







2

A través de les amigues Ester i Xusa, que hi són a Cuba ara mateix, m'assabente que aquest bloc es troba censurat a aquell país. Que és considerat "contrarevolucionari". Em sorprèn? No ho sé. Els qui defensem moltes de les polítiques de la revolució castrista hauríem de ser els primers en criticar els seus greus dèficits quant a llibertat.

3 comentaris:

Joan Vecord (Ivan Roig) ha dit...

"Els qui defensem moltes de les polítiques d'aquell règim hauríem de ser els primers en criticar els seus greus dèficits quant a llibertat".

Tens tota la raó del món, Vicent. Personalment, em dol que a Cuba encara segueixin amb la censura, perquè no l'he poguda acabar d'entendre mai. ¿Consideren que els seus ciutadans no són prou madurs per a discernir entre el bo i el dolent, entre la propaganda i la informació, entre la veritat i la mentida?

La censura jo no la justificaria ni empraria mai, però encara puc "entendre" que alguns la vulguin aplicar durant els primers moments d'un procés revolucionari. ¡Però és que a Cuba porten 40 anys! És a dir, que són ja entre 2 i 3 generacions de cubans les que han rebut l'educació revolucionària. Llavors, si encara apliquen la censura, ¿no estan potser acceptar implícitament que el seu sistema educatiu (excel·lent i exemplar en tota la resta, sobretot en comparació amb occident) és deficient, que no és capaç de crear ciutadans madurs i responsables, capaços de decidir per ells mateixos sobre el contingut d'un blog?

Marc Peris ha dit...

A mi el primer disc de VW m'agrada, però amb el segon, no puc.
I això de Cuba, com és?
De tota manera, potser anomenar règim al govern Cubà és caure en la nomenklatura oficial del pensament únic espanyol. En tot cas, ho puc acceptar si partim del fet que nosaltres hi vivim, també, en un règim.

Vicent Terol ha dit...

Joan: No seguisc molt de prop l'actualitat a Cuba, però em fa la impressió que hi ha una clara manca d'autocrítica. Ho dic pel que he llegit i pel que m'ha comentat gent -simpatitzant de la revolució- que hi ha estat allí. Això no ens ha de fer oblidar les excel·lents polítiques educatives i sanitàries, entre d'altres, del Govern dels Castro, com tu molt bé apuntes.


Marc: A mi m'està passant un poc al contrari amb els VW. Supose que és perquè aquest segon disc és més pop; qüestió de gustos.

Potser tens raó amb el que dius sobre la terminologia. Ho he canviat, com pots comprovar.



Salut, Marc i Joan!