divendres, 13 d’agost de 2010

Enamorament

Es va sorprendre a sí mateix coquetejant amb la dependenta del banc, desplegant tot un repertori de somriures i amabilitats forçats.

Aquell xicotet episodi, que el propi Albert qualificà d' "adolescent", es va prolongar després, fregant una mica l'obsessió: simulant estar ocupat en coses diverses -com ara la contemplació d'aparadors-, esperà al carrer l'eixida d'aquella joveneta que l'havia captivat.

Un sentiment de desolació va recórrer el cos d'Albert quan veié, de lluny, que la dependenta baixava les escales del banc agafada de la mà d'un home. Ja més prop de la parella, va restar estupefacte observant com l'afortunat acompanyant -que el saludava amb alegria- era ell mateix.

3 comentaris:

Eva ha dit...

Ostres!!! Quina llàstima que no pugui viure i sentir la seva pròpia realitat...o el seu propi sommni...
Salut!!!

Vicent Terol ha dit...

M'agrada, Eva, el teu comentari. Trobe que és un bon complement al relat; o dues possibles lectures del mateix. Gràcies.

Ada ha dit...

Era ell? ... o era el seu germà bessó?!