diumenge, 1 d’agost de 2010

La tia Misèria


La metgessa del dimoni, amb totes les seues variants, és potser la rondalla més coneguda sobre la mort. N'hi ha d'altres versions com La tia Misèria (VERDÚ, 2001, 53). Narra per què la misèria no s'acabarà mai al món. I és que una dona, coneguda per la tia Misèria, tenia una figuera que feia les delícies pròpies i alienes. Un bon dia va ajudar un rodamón. Molts rodamons de les rondalles són un sant o el Nostre Senyor, que volen provar la bondat dels homes. Aquest era un sant, disposat a concedir-li el desig que demanara. La tia Misèria només volia que els xiquets del poble deixaren de robar-li les figues. De manera que sol·licità el següent: "Vull que tot aquell que s'enfile a la meua figuera, no en puga baixar fins que jo li done permís". Tal dit, tal fet. Els xiquets escarmentaren. Quan se li presentà la mort, la tia Misèria, múrria, la féu pujar a la figuera, per collir-li unes figuetes, com a última voluntat. I allà dalt la deixà una pila d'anys. En permetre-li baixar, la mort, emporuguida, jurà que no se l'emportaria mai. I per aquesta raó, diuen, que la misèria no s'acabarà mai al món.



Extret del llibre Màgia per a un poble (2008), de Francesc Gisbert