És possible que el malnom del cap de les FARC -"El Mono Jojoy"-, assassinat per l'exèrcit colombià en un bombardeig on també han mort uns vint guerrillers més, ens recorde la rialla de l'ós Yogi. Tanmateix, això no hauria de justificar que un Estat que s'autodefineix com a demòcrata extermine un grapat de persones sense, ni tan sols, un procés judicial previ.
No dic jo que Jorge Briceño, que així es deia el membre de la Guerrilla, fóra un sant ni que m'haguera agradat trobar-me'l a un carreró fosc a poqueta nit. Però no deixa de semblar-me escandalós que Àngels Barceló, a la SER, entreviste l'ex-president de Colòmbia Pastrana i parle amb aquest, amb tota normalitat, sobre l'esmentat assassinat. Que la locutora i el qui fou màxim dirigent del país sudamericà comenten aspectes relacionats amb l'operació exhibint una complicitat vergonyosa (Barceló es dirigia a ell, fins i tot, com a "presidente").
Colòmbia, una democràcia? D'una categoria semblant a la d'Israel, pel que sembla.
La Cadena SER i la seua "vocació institucional", en paraules de Carles Francino.
2 comentaris:
L'actitud del grupo Prisa envers el conflicte colombià, i cap a l'Amèrica Llatina en general sempre tendeix a justificar el genocidi. Suport incondicional a la para-política d'Uribe, i manipulació brutal envers els governs socialistes de Veneçuela, Bolívia i Nicaragua, per no esmentar el bombardeig constant sobre Cuba. Tot plegat vergonyós.
Totalment d'acord amb tu, Marc. I el cas és que no dissimulen gens, tot i autopresentar-se com el paradigma de l'objectivitat més asèptica. Fan fàstic en els assumptes relacionats amb Amèrica Llatina.
Publica un comentari a l'entrada