dissabte, 4 de setembre de 2010

Homenatge blocaire a Vicent Andrés Estellés

Estava el mort dins el taüt, i feia
un fred de mil dimonis, diuen, i
tenia son i cansament, i veia
el mort a gust en el taüt i veia

el funerari i vellutat confort,
i ja pensava, com unes vacances,
aquell futur de muntonet de cendra,
una tovor, i es delità; i de sobte

mirà un costat i l'altre, i agafà
el mort i l'amagà sota la taula
i es va ficar en el taüt, feliç,

i la felicitat li donà al rostre
un complagut i arcaic color de cera
dins el caixó individual i còmode.


Poema extret de: El gran foc dels garbons (1958-1967) Recomane tenebres. Obra Completa 1





Vicent Andrés Estellés està considerat el poeta valencià més important del segle XX. El primer a fer aquesta valoració va ser un altre "homenot" valencià contemporani seu, Joan Fuster, qui, l'any 1972, amb motiu de la publicació del primer volum de l'Obra Completa, ens advertia ja sobre la magnitud de l'escriptor i el periodista de Burjassot: "Feia temps que no produíem un gran poeta". (Juli Capilla a la Introducció del seu llibre Vicent Andrés Estellés. Antologia poètica).



Ens sumem a l'homenatge blocaire a Vicent Andrés Estellés, qui va néixer un dia com hui, 4 de setembre. Cal emmarcar la idea dins la iniciativa promoguda per l'escriptor Josep Lozano: la Festa Estellés.

8 comentaris:

vpamies ha dit...

Deliciós i sensacional aquest poema. Quina ironia!

Sou dels més matiners en l'homenatge blogaire a V. A. Estellés!

Francesc J. López ha dit...

Vicent, ja n'he pres nota de l'enllaç. El sonet és tot un encert i un divertiment: mirar de cara a la mort, sense entrebancs ni pors. Un dia ens arribarà a tots com hui ens arriba la festa que podem gaudir en més de vint-i-cinc poblacions.
Salutacions cordials.

Joana ha dit...

Molt bona tria!

Un plaer llegir-lo i anr com les granotetes de bloc en bloc. Jo també m'hi he sumat.

Bona diada

Marta ha dit...

Un poema irònic, però ja en arribarà el dia a tots...

kirikú ha dit...

Molt bona la tria, Vicent. Grandíssim Estellés!

Mireia ha dit...

Per la seva quotidianeïtat expressiva, un dels meus poetes preferits!

Vicent Terol ha dit...

vpamies: Gràcies pel comentari. Certament, una mirada irònica cap a la mort.


Francesc: Gràcies i benvingut al bloc, company.


Joana: Gràcies! Pensava que havies abandonat el teu bloc; veig que el vas reprendre de nou.


Marta: Benvinguda a "L'aixeta".


kirikú: Veig que el ressò de la Festa Estellés ha fet que publicares de nou al bloc, eh? Bona entrada la teua, per cert.


Mireia: Grandíssim, Estellés. Llegir-lo és com escarbar a un cofre d'infinits tresors.

F. Mas i Castanyer ha dit...

Quina festassa, hi ha molts blocs amb homenatges a l’Estellés però contínuament hi vas descobrint noves mirades. Bon homenatge
Salut, gràcies per ser-hi, bons aliments i bona taula i llarga vida a la Diada d’Estellés!